Toc de queda a Catalunya? L'expressió, d'origen espanyol, prové del toc de campanes, trompetes, tambors, o sirenes més endavant, que marcava l'obligació de no sortir al carrer en temps de guerra, revoltes o epidèmies. Tots quiets. A París han implantat el toc de queda nocturn però mantenen oberts els bars i restaurants. A casa nostra podem circular a qualsevol hora per qualsevol lloc, però ens hem d'endur el cafè en un termos i prendre'l d'amagat, perquè si el consumim al carrer ens diran alguna cosa. A Navarra han optat per confinar el perímetre provincial: que ningú no hi entri, que ningú no en surti. Aquí una mesura equivalent liquidaria les expectatives de negoci que s'han desvetllat a Binèfar, Vinaròs i el Portús a costa dels catalans delerosos d'àpats multitudinaris o, simplement, d'esmorzar un entrepà amb quinto, diari esportiu i terrabastall de cafetera.
Als qui estem rumiant si ens fem anacoretes fins que passi la tempesta no ens afectaria gaire el dictat d'un toc de queda, però seria empipador no poder caminar de nit pels carrers solitaris, justament quan hi ha menys perill de topar-se amb qualsevol altre ésser humà potencialment contagiós. Accepto la molèstia com a contribució a la lluita contra els «botellons» (com es diu en català? «Ampollon»? Aquest no és algú que «ampolla» les lliçons per treure bona nota als exàmens? (Perdó). Si no hi ha res obert fora de les gasolineres i les farmàcies de guàrdia, hi ha poques raons per passejar, i s'entén que fer-ho mogui la sospita de les autoritats. A quina conspiració deu anar aquesta persona tota sola al passeig a la una de la matinada? Documentació! Alcoholèmia! Ensenyi el contingut de la seva bossa! On va, d'on ve? Caldran certificats i salconduits que acreditin la causa justificada: «Soc forner, vaig a preparar el llevat». Certificat! «Soc vampir, però passo molta gana». Certificat! «Soc poeta melancòlic i la nit és el meu hàbitat natural, miri: 'els fanals competeixen amb la lluna per il·luminar la meva solitud'». Certificat de la Institució de les Lletres Catalanes. I de l'hospital comarcal, que diu: «No s'encomana».
