22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

Aprofitar els canvis que venen

22.10.2020 | 00:12
Aprofitar els canvis que venen

Pot semblar desafortunat parlar del profit que podem treure d'una situació com l'actual, en què tanta gent ha patit en les seves carns l'impacte d'una pandèmia com la de la COVID-19. Però m'agradaria reflexionar sobre quin escenari econòmic tindrem un cop deixem enrere aquest desagradable episodi i com es pot treure profit d'una situació no desitjada com aquesta.

No soc gaire partidari del proverbi que diu que darrere cada crisi s'hi amaga una oportunitat, però sí que crec que les crisis deixen escenaris diferents i hem de ser prou capaços per adaptar-nos i veure'n les oportunitats que es presenten, encara que siguin petites. I estic pensant sobretot en les ciutats, dels usos d'aquestes i dels models econòmics que teníen abans de la pandèmia. I és que les ciutats seran diferents després d'aquest 2020.

La mobilitat, el comerç, el turisme, l'espai públic, l'habitatge, el treball. Moltes coses es resituaran després d'aquest any i afectaran la manera que tenim d'usar i entendre les ciutats.

Potser el principal problema és pensar que els canvis només aniran en la línia que ja tenim predeterminada però estic segur que la realitat serà molt més complexa i que les ciutats que ho entenguin tindran avantatge.

Però què sabem segur que canviarà?

1. Canviarà la distribució de la població pel territori. Fins a l'arribada de la COVID-19, la concentració de la població a les ciutats i el despoblament de les zones rurals semblaven inexorables. Sembla que a partir d'ara això no està tan clar. Amb l'experiència del confinament, les bones connexions actuals i amb l'auge del teletreball, zones a una hora del lloc de treball passen a ser molt més valorades que abans de la COVID-19. No sabem si això revertirà la concentració en les àrees urbanes, però segur que la frenarà. I això tindrà molts impactes. Per exemple en mobilitat.

2. La mobilitat canviarà, però no només cap a la pacificació. Hi ha una visió idealitzada sobre el devenir de les ciutats en la qual aquestes cada vegada estaran més pacificades i els cotxes seran expulsats dels centres. Crec que és una visió del s. XX. No perquè aquesta tendència no es consolidi en el futur sinó perquè això no és tan senzill. Això té molta lògica en grans concentracions urbanes que tenen un bon transport públic que les articuli i que concentren bona part de la població de la regió. La població viu a la ciutat o a l'àrea urbana i pot desplaçar-se en transport públic. A petita escala, Vitòria podria plantejar-se escenaris pacificats sense gaire problemes. Bàsicament perquè la capital concentra el 70% de la població de la província i a més estarà ben comunicada amb les altres dues capitals basques. En canvi, per exemple, Girona només concentra el 15% de la població de la demarcació i només té bones connexions ferroviàries amb Figueres i Barcelona. Si tenim en compte que la ciutat és un pol de serveis que genera 60.000 llocs de treball –molts públics– dels quals més de la meitat viuen fora de la ciutat, a més d'estudiants universitaris, veurem que pensar la mobilitat sense tenir en compte aquestes disfuncions és un suïcidi. Si les ciutats mitjanes només pensen en la mobilitat dels seus veïns i no del seu àmbit d'acció, poden perdre oportunitats a marxes forçades. Si a més, gràcies al teletreball, la dispersió poblacional pel territori s'accentua, els problemes seran majors. Caldrà combinar la pacificació amb més espais per als cotxes a la perifèria i una mobilitat mitjana molt intel·ligent.

3. El centres de les ciutats seran centres de serveis. Fins ara els centres de les ciutats només eren bàsicament centres comercials. Continuaran essent-ho però altres serveis baixaran dels despatxos i ocuparan les primeres plantes. És una evolució normal, però caldrà una certa estratègia per tal que la vida al centre continuï més enllà del migdia. Aconseguir el mixt residencial, turístic, gastronòmic, comercial i de serveis als centres serà clau.

4. El món del treball es transformarà. Sembla bastant evident que el teletreball ha vingut per quedar-se però això no vol dir que afecti a tothom per igual. Això influirà en l'oferta de despatxos a la ciutat, en la gestió del temps, en la mobilitat, en l'habitatge, etc. També afectarà la gestió de molts espais de treball: la distribució, la higiene, els torns, etc. I de ben segur, sorgiran noves tipologies laborals natives de l'experiència de la COVID-19.

5. L'impacte del turisme. A priori, el turisme hauria de tornar a una certa normalitat a partir del 2021, però ja no podem estar segurs de res. Segur que canviarà la manera com viatgem i, per tant, també l'estructura turística que teníem fins ara. S'haurà d'adaptar a un turisme diferent. Es recuperarà el turisme d'aeroport? Es podran tornar a veure grans concentracions de persones a museus i edificis patrimonials? Aquestes i altres incògnites acabaran afectant les zones més turístiques de les ciutats i seria bo preveure-ho.

Aquests només són alguns dels canvis que vindran i que impactaran de ple en el concepte que tenim de la vida a la ciutat. Les ciutats canviaran. Més o menys. I estaria bé que els governs locals comencessin a pensar els possibles escenaris. Sobretot tenint en compte els usos de la ciutat i no només els residents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit