22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

Un Capone que paga impostos

22.10.2020 | 00:12
Un Capone que paga impostos

Trapero no és innocent. És un professional que ha estat declarat absolt perquè va estudiar perfectament cada pas, cada traïció, i va actuar fredament, assegurant-se l'exactitud amb què feia tot el que havia de fer perquè ningú no el pogués acusar de no haver fet la seva feina d'impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Trapero no és «un demòcrata», com ha dit el fugit de Waterloo en saber-se la sentència absolutòria, sinó un Capone que paga impostos i ni així no han pogut atrapar-lo.

La tan criticada Audiència Nacional ha reconegut que li falten proves per afirmar el que d'altra banda tothom sap, i ha absolt Trapero com sempre que els tribunals d'un Estat de Dret no tenen proves per acusar algú, per molt culpable que el creguin, i fins i tot que el sàpiguen. La naturalesa tribal de l'independentisme contrasta amb l'escrupolós respecte a les garanties de l'exmajor. Ha estat absolt. 2 a 1. Sense unanimitats, que no calen, però perfectament absolt. Si el Suprem revisa el cas, ho farà el jutge Marchena, i m'han de creure si els dic que la seva sentència confirmarà la que dimarts vam conèixer.

Trapero va abandonar més de la meitat dels catalans el dia 1 d'octubre. Va posar la policia que manava a trepitjar-nos sense que es notés, a colpejar-nos amb tovalloles mullades com fan els torturadors per no deixar rastre. Trapero, calculant molt bé cada paraula i cada gest i cada distància, es va comportar amb la meitat llarga de catalans que vam ser arrasats amb la celebració d'una votació fraudulenta, com el bisbe Setién es comportava amb les víctimes d'ETA: sense cap paraula violenta, sense cap ofensa formal, però amb el greuge de fons de qui t'arracona, et silencia i t'amordassa en nom de la turba fanàtica que ha pres el control de la comunitat. Trapero va ser més intel·ligent que la colla d'incapaços i de babaus que van liderar la iniciativa política d'aquella desfeta, però no menys còmplice i no menys necessari en aquelles jornades funestes per a Catalunya. Sobretot funestes per a l'independentisme, perquè va tocar fons en la seva incompetència, en la seva cobardia, i en el seu tractar Catalunya com la meuca que hom va a veure a la vora del Camp Nou quan vol excitar-se, i passa una i una altra vegada amb el cotxe, però no s'atura mai per fer-la pujar i pagar-li el que demani. Així Puigdemont com Junqueras, que va ser per torpesa, i no pas per convicció, que han acabat fent el ridícul a la presó o a Bèlgica, i així la invertebrada massa independentista que va anar bovinament a treballar, bovinament i com si res, quan l'article 155 s'aplicà.

Jo hauria volgut que s'haguessin trobat totes les proves necessàries perquè Trapero s'hagués podrit a la presó, però no ha estat així i cal reconèixer-li una habilitat a l'exmajor que els seus «companys de lluita» no van ni de bon tros tenir. També cal dir que Olga Tubau és una formidable penalista i que ha fet una feina extraordinària. Però encara que Trapero hagi quedat lliure, jo mai no oblidaré el que va fer-nos. No oblidaré mai aquella indefensió, aquella por, aquella fredor de bisbe Setién amb què les nostres vides li van ser igual i vam viure a mercè dels vàndals, amb la policia somrient en la distància i fent-nos clamorosament veure que res del que ens pogués passar no li importava. Mai no oblidaré aquella desprotecció, aquella intempèrie, la quirúrgica precisió amb què Trapero em va convertir en un ciutadà de segona, i de tercera, i va permetre que els escamots prenguessin la ciutat. No va armar la FAI com Companys, però ens va deixar desarmats i com una diana perfecta perquè ens rematés qualsevol sonat.

Que un tribunal en la seva rectitud i en la seva legalitat indiscutible t'hagi absolt no significa que jo et perdoni la por que em vas fer passar, a mi i a la meva filla. Les vegades que em vaig sentir intimidat i la policia se'n reia, els dies i les nits de fosca incertesa i tu eres un més dels bàrbars, però fent veure que protegies les fronteres de l'imperi. Jo sé qui ets i què vas fer, i tu viuràs amb la vergonya infinita del dolor que vas causar, i de l'escarni que ets i representes per a l'alta condició de policia. Jo sempre he cregut, he defensat i he estimat la policia, perquè he crescut sabent que es juguen la seva vida per defensar la nostra, i perquè puguem viure tranquils. Tu et vas jugar les nostres vides per salvar els teus deliris, les teves samarretes i el teu càrrec. En lloc de defensar-nos com la policia, ens vas vendre com els lladres. No t'ho perdonaré mai. I tu, en el fons, tampoc no t'ho sabràs perdonar. Quan et passi l'eufòria de l'absolució, i els copets a l'esquena i els missatges a Twitter dels fascinersos arreplegats amb qui vas sinistrament col·laborar, en algun moment recordaràs que ets policia i que et vas trair abandonant els indefensos. Això et perseguirà sempre, i milions de catalans ens creuarem cada dia amb tu pel carrer per recordar-t'ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook