22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

Cartes

22.10.2020 | 00:31
Cartes

Serenament:
no tenen cap consciència moral?
Xavier Serra Besalú Girona
Els seré franc: tots sabem que l'1 d'octubre de 2017, de matinada, ben aviat, uns policies –vinguts de fora i com embogits– van començar a colpejar ciutadans indefensos a la porta del col·legi Verd de Girona. Hi ha enregistraments fiables complets. Ho feren a força llocs escollits de Catalunya, amb premeditació. Jo hi era, i per això en dono –un cop més– testimoni. Eren orientats per oficialets d'aquí però responien a indicacions d'en Millo, en Pérez de los Cobos, la Cospedal i d'en Rajoy i –ves a saber– potser de més amunt. Tothom ho sap.
Venien, esverats, a fer mal. La seva acció –picar-nos, sobretot als dèbils– va ser inútil: només van parar quan ja estaven cansats d'atonyinar i se'n van anar a fer una cerveseta. Va ser ben greu: probablement la fi de la monarquia i d'un Estat dominatiu i violent, on ningú escolliria viure.
Les ferides del cos van guarint. Fins i tot perdono aquests pobrissons, pares de família i potser ciutadans exemplars als seus pobles.
Però, i aquesta és la pregunta dolorosa: ¿no tenen co­ratge –tan creguts que semblaven– per reconèixer l'ús immoral de la violència a què els van obligar? ¿Ningú gosa dir qui els va ordenar el què?
El silenci còmplice de l'Estat espanyol és patètic. D'altra banda, imagino que l'ús de la violència contra innocents –si és té consciència– deu pesar tota la vida: és un trauma psicològic i moral seriós.


Sanitaris afectats per COVID-19 persistent
Pepa Bertran Culla Metgessa de Família Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
Molts professionals sanitaris ens vam contagiar durant la primera onada de la pandèmia, pel desconeixement de la malaltia i la falta de protecció inicial. Com alguns dels pacients que es van infectar, un gran nombre patim seqüeles després d'haver superat la malaltia. Prop del 20% dels pacients que van patir coronavirus lleu, mesos després seguim malalts. En el cas de pacients que han estat hospitalitzats, els percentatges es disparen arribant al 50%-90% dels pacients. Patim problemes per respirar, complicacions renals o problemes de memòria i concentració. I necessitem que les administracions ens escoltin, per reconèixer que patim una malaltia laboral (ens hem contagiat en el nostre lloc de treball) i que dediquin recursos per investigar i trobar tractament a la COVID-19 persistent.


Amer contra el càncer de mama
pere espinet coll anglès
Estem en un temps prou convuls, on les pandèmies estan a l'ordre del dia. Malauradament, la majoria de les nostres llars, directament o indirectament, en són receptores. No cal que us digui res sobre els neguits que comporten aquestes situacions no desitjades per ningú.
Aquest cap de setmana, pel Sia de la Lluita contra el Càncer de Mama, la gent de l'Oncolliga d'Amer tenia preparada una marxa popular amb l'objectiu de recaptar diners adreçats a la investigació i ajuda per fer front a aquesta malaltia. Durant aquests dies, les inscripcions a la marxa han superat els 400 dorsals. Crec que ja són moltes persones per a un poble de poc més de 2.000 habitants. La COVID-19 ens ha privat de fer la sortida multitudinària, ja que cal ser respectuosos amb les directrius del PROCICAT, però sí que s'ha pogut veure, durant tot el dia pels diferents carrers i indrets del poble d'Amer, la gent transitant amb la camiseta identificativa de color rosa amb el dibuix de les mames imprès. Crec que ha estat molt encertat per la seva part.
Actes com aquest sensibilitzen molt la població, demostren que la solidaritat hi és ben present i que cal no abaixar la guàrdia si volem un futur millor per a tothom.
Deixeu-me felicitar en aquest cas les persones de l'Oncolliga d'Amer, els seus col·laboradors i, també, els més de 400 inscrits que amb les seves aportacions mantenen la llum de l'esperança, que prou falta ens fa a tots plegats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook