22 de octubre de 2020
22.10.2020
Diari de Girona

El«compliance» a Catalunya

22.10.2020 | 00:12
El«compliance» a Catalunya

Ha plogut molt des de la reforma del Codi Penal l'any 2010, que va introduir com a novetat la responsabilitat penal de les persones jurídiques, quelcom revolucionari i que trencava amb una llarga tradició jurídica que ja venia del dret romà, conforme les persones jurídiques no podien delinquir, sinó que només ho podien fer les persones físiques.

Tot i que aviat hauran transcorregut deu anys de l'entrada en vigor d'aquesta important novetat, no va ser fins la reforma de l'any 2015, i amb les primeres sentències dictades pel Tribunal Suprem l'any 2016, quan les societats comencen a valorar seriosament la necessitat de disposar d'un programa de compliment normatiu («Compliance») per evitar la comissió de delictes en el si de les mateixes. I és que la responsabilitat no pot venir només de les actuacions fetes pels seus administradors, sinó que la responsabilitat de la societat pot venir de delictes comesos pels seus empleats o subordinats, dins l'exercici de les activitats socials, i en benefici de l'empresa, per falta de supervisió o control d'aquesta.

Durant tot aquest temps la cultura del Compliance s'ha anat estenent entre el nostre teixit empresarial. Si bé en un primer moment van ser les empreses multinacionals i les grans empreses en general, amb estructures més complexes, les que van anar implementant els programes de compliment, de mica en mica això s'ha fet extensiu a empreses mitjanes i també a petites, ja que el Compliance afecta totes les empreses, amb independència de la seva mida, sense excepció.

Si bé no disposo en aquests moments de dades estadístiques referides a Catalunya, terra de «pimes», més encara a Girona, en un estudi publicat recentment a escala nacional espanyola, apareix com a principal motivació o incentiu per implementar el Compliance a la seva empresa el compromís ètic de la seva direcció, seguit de la voluntat d'eximir i/o atenuar la responsabilitat de la persona jurídica, així com de la preocupació estratègica i financera per part de la direcció per no perdre oportunitats de negoci i/o licitacions públiques.

Està clar que s'ha avançat molt, però és evident que encara hi ha molta feina a fer, ja que és força comú trobar-se encara en casos de desconeixement de la matèria. Per promoure aquesta cultura del Compliance a Catalunya tenim l'Associació Catalana de Compliance (COMPCAT), una associació sense ànim de lucre que vol contribuir a les millors pràctiques en matèria de Compliance, potenciant la reflexió conjunta, comprensiva i profunda de les seves problemàtiques i casuístiques, i fomentant el model de compliment normatiu dins la cultura empresarial.

Una de les principals preocupacions de la COMPCAT és també vetllar per la figura del Compliance Officer, per garantir el desenvolupament de les seves funcions en un marc de protecció adequat.

Segurament, una de les principals reticències que poden trobar en les societats per no haver implementat encara un programa de compliment normatiu, per sobre del seu desconeixement, és la percepció de la no obligatorietat del mateix. És cert que la llei no imposa aquesta obligatorietat, però com va dir en una ocasió qui fou la fiscal general de l'Estat, el Compliance es configura com una obligació legal negativa, és a dir, mentre no es dona la comissió del delicte, no és quelcom sancionable com pot passar amb el Pla de Prevenció de Riscos Laborals. Ara bé, davant la comissió d'un delicte, la seva falta determinarà una més que probable responsabilitat penal de l'empresa, ja que difícilment podrà provar que s'han pres mesures per evitar la comissió de delictes si ni tan sols s'ha implementat un programa de complement normatiu.

Queda molta feina per fer. El que està clar és que la cultura del Compliance va guanyant cada cop més terreny, especialment a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook