El governet, conscient que els catalans estan passant per una situació econòmica que bascula entre precària i desesperada, i sabent com sap que en bona part n'és el causant, ha posat fil a l'agulla per solucionar-ho. Descartat com està deixar de destinar diners a ambaixades i altres andròmines llacistes, i descartat també rebaixar-se els sous -que poca cosa solucionaria però mira, són gestos que mai sobren-, quedava només empènyer els catalans a no gastar. Pot semblar una paradoxa que s'hagi d'ajudar a no gastar diners a un poble que té merescuda fama d'estalviador, quan no de directament garrepa, però una empenta mai no està de més. I què coi, d'aquesta manera el governet es fa la il·lusió d'estar fent alguna cosa útil, que fins i tot gent com aquests consellers i presidents, se n'afarten que dia rere dia se'ls recordi la seva inutilitat, per més interioritzada i assumida que la tinguin.

Han tancat bars i restaurants pel nostre bé. No pel nostre bé sanitari, ja que els estudis diuen que en aquests llocs a penes si hi ha contagis, sinó pel nostre bé econòmic. S'ha acabat esmorzar al bar tot fullejant la premsa, s'ha acabat dinar de menú i s'ha acabat anar a fer unes cerveses amb els amics després de la jornada laboral. No cal dir que s'ha acabat anar el diumenge a dinar a fora amb la família, això pla, és inaguantable. Tot això suposa despesa, i si els catalans no se'n fan el càrrec, per això tenim el governet, perquè els ho faci entendre.

Ha comptat vostè tot el que ha estalviat la darrera setmana? S'imagina la fortuna que arribaria a amassar si el governet tanqués per sempre més aquests establiments? Jo mateix, que he tingut la gran sort d'enfilar coronavirus i tancament de bars, un darrere l'altre, fa tres setmanes que duc a la butxaca el mateix bitllet de cinc euros. Una cosa així no l'havia viscut des que anava als Maristes i no gastava res.

És d'esperar que després de tancar bars, el governet tanqui la resta de comerços, que hi ha molt de degenerat que prefereix gastar-se els diners en roba abans que en alcohol. Mesures com aquestes són les que distingeixen els autèntics estadistes: si no ets capaç de solucionar un problema, si no ets capaç de fer complir les normes que tu mateix dictes, fes almenys que els ciutadans adoptin el virtuós costum de l'estalvi. Agafaran igualment la covid, sí, però l'agafaran amb la cartera plena, i el món -que com és sabut, sempre ens mira- dirà que els catalans, de sanitat no hi entenen res, però mira'ls, tots moren amb el bitllet de cinc euros a la butxaca, quina sort que tenen.

L'altre dia, al centre de Girona, els bancs i la gespa estaven totalment plens de gent fent el cafè o dinant, imagino que aviat es prohibirà tal atemptat contra l'economia domèstica. Anaven a buscar begudes i menjars a la cafeteria de sempre, que els ho donava per endur-se. Cafeteria buida, bancs plens. Vaig anar a buscar el meu cafè -adeu al bitllet de 5 euros- i la cambrera em va assenyalar la gent a l'exterior.

- És normal que la gent estigui apilonada als bancs, que ningú els desinfecta, i no pugui estar-se aquí a dins, que cadires i taules tenen distància de seguretat i es desinfecten cada vegada? -va dir-me rient.

Efectivament, el governet ja ni tan sols provoca enuig, només riure.