Aprofitant que puc fer-ho (avantatges de la jubilació) provo de reduir el contacte social per escapar-me del vol suïcida que ha emprès una part suficient de la població catalana, disposada a fer com aquell copilot de l'aerolínia Germanwings que el març del 2015 va estavellar l'avió per posar fi a la seva vida i es va endur la de tots els passatgers. A Catalunya (i al món sencer, de fet) hi ha persones que es comporten d'aquesta manera en relació amb la covid: en neguen la importància, rebutgen les mesures orientades a reduir-ne l'expansió, les ataquen amb duresa quan els afecten, exigeixen que s'aixequin i finalment les incompleixen quan ningú no mira -o fins i tot quan mira tothom. En resum, fan tot el que poden per contagiar-se i contagiar, i totes dues coses perjudiquen la comunitat. Si ells es contagien, consumiran mitjans sanitaris, contribuiran al col·lapse de l'atenció primària i aviat dels hospitals, i això afectarà la resta d'usuaris. I si ens encomanen la malaltia per la seva irresponsabilitat, no cal dir.
Per fugir de la corrupció del món, alguns cristians dels primers temps es feren anacoretes, paraula d'origen grec que significa «retirat». Detectaven en la societat una gran epidèmia de vicis capitals desfermats, de la supèrbia a la luxúria passant per la gola i l'avarícia, i fugien de la contaminació. S'isolaven en coves o cabanes, seguint el principi «qui evita l'ocasió evita el pecat». Nosaltres també som conscients d'assistir a una gran epidèmia, aquesta gens moral i molt biològica, i de la utilitat d'aïllar-nos-en. És cert que no tothom pot evitar l'ocasió dels espais perillosos, però els predicadors ensenyaven que no calia ser anacoreta per observar un comportament moral; simplement, calia esforçar-se a defugir en el possible la companyia dels dissoluts i els pecadors. Avui ens cal apartar-nos dels suïcides i cal també demanar a l'autoritat competent que faci tot el que estigui a la seva mà per neutralitzar-los i impedir que ens estavellin a tots. Aquesta obligació és prioritària i independent del fet que s'ajudi els perjudicats per les restriccions quan ho necessitin. El primer és el primer.
