24 de octubre de 2020
24.10.2020
Diari de Girona

Cartes

24.10.2020 | 01:19
Cartes

La tristor ens ha tornat a la ciutat
Lluís Torner i Callicó girona
Tot i mirant unes fotografies, / de la plaça de la Independència, / ens torna la tristor d'aquells durs dies, / que la covid feu acte de presència.
Som a Girona, divuit d'octubre, / estem a un lloc normalment concorregut, / una de les places més transitades, / avui, ­diumenge, en plena solitud.
La plaça és plena de bars i restaurants, / uns i altres buits, amb portes abaixades, / buits també els bancs, on la gent gran / pren el sol, i on juguen la mainada.
La mateixa imatge té la Rambla, / un altre lloc gironí, ben popular, / podríem fer-ne una llista ben llarga; / gairebé fa venir ganes de plorar.
D'alguna manera ja s'esperava, / que el virus tornaria a la tardor, / però a l'estiu ja ens rebrotava, / i passat aquest, retorna lo pitjor.
Mai sabrem quin origen té la covid, / ni tampoc com acabarà tot plegat, / mentrestant ens té a tots acovardits; / sols ens falta veure trista la ciutat.


Tardor
Jesús Domingo Martínez Girona
Aprofitem la tardor abans que l'hivern ens escombri, suggereix Benedetti. L'estació de la plenitud és també la de la mudança, en el fullatge i en els ritmes vitals. Els tons ocres o vermellosos transformen els paisatges en espectacles fascinants. Retinc a la retina les precioses arbredes castellanes o les de les fagedes de la Fageda d'en Jordà en aquesta època, però n'hi ha moltes altres així i al nord de la península. Abans de morir, les fulles mostren el seu millor color, volent acomiadar-se de res.
El clima temperat de la segona herba convida igualment a la introspecció. És el moment de tornar sobre un mateix, d'apuntar a l'essència de les coses i contemplar la nua veritat que hi ha en elles. Cap altra temporada ho permet: ni en la següent som capaços d'anar més enllà de les inclemències; ni a la primavera el sol encegador renuncia a enlluernar. L'estiu és la veritable antítesi de tardor: és l'aparença i l'aparador frívol, el ball de disfresses en què consumim les hores exhibint allò que no som. Sempre m'he preguntat què serà del «chuloplaya» en aquests mesos amb cels de panxa de burra.
No haver d'entrar ni sortir de casa a la força és, sens dubte, un regal de Déu. I poder tornar a la santa rutina sense que t'emprenyin els plans estivals, una autèntica gaudida. Quan en les sèries d'adolescents veig plorar a llàgrima viva els seus protagonistes en acabar l'agost, em malicio que ho fan d'alegria per deixar de fer el «canelo» i de representar personatges diferents als que porten dins.


Estadis buits
Albert Altés Segura llançà
Trobo curiós que a les notícies es parli dels partits de futbol, bàsquet, etc. com a esdeveniments normals. Per mi, no té res a veure un encontre entre dos equips, si hi ha afeccionats o no. Jugar a camp contrari sense els seguidors de l'equip local ho trobo descompensat. Però el que em sembla inversemblant és quan mires per televisió els resums, veus les graderies amb un simulacre de gent i a més a més sents aplaudiments o xiulets segons la jugada del moment! Ho trobo una enganyifa descomunal! Diuen que les notícies han de ser vertaderes. En aquest cas, és en un fet tan evident de falsedat que no m'ho puc creure. No entenc aquesta manipulació. Pot ser ens volen ajudar a entendre que el món no està tan malament?... Potser sí, però aquesta no és la seva missió. Informar no vol dir mimar! Ans el contrari. Per mi, vol dir explicar la realitat i després ja l'interpretarem segons els nostres conceptes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook