De vegades, mantenir una posició ponderada i objectiva és complicat, sobretot en aquells temes que et toquen la moral, per molt banals que puguin ser. El cas més paradigmàtic i alhora actual el tenim amb el VAR, el nou sistema de videoarbitratge futbolístic establert fa un parell d'anys i que, en lloc de facilitar la sempre complexa tasca arbitral i fer-la molt més comprensible i entenedora entre el populatxo, no ha fet altra cosa que complicar-la. De fet, és tant el nivell de soroll i cridòria que genera jornada a jornada, que hem arribat a un punt de criticar amb enuig l'encert arbitral. Surrealista.
Independentment de les simpaties que qualsevol pugui professar vers uns determinats colors, és innegable que l'arribada del VAR ha significat tota una revolució en el món del futbol. Falta per veure si aquesta revolució es vol entendre com a positiva o ens entestem a veure-la com a negativa. El cert és que, i aquí l'aspecte positiu, deixant de banda el subjectivisme oligofrènic imperant a les xarxes socials i a la gran majoria d'espais informatius especialitzats, la tecnologia ha servit per aclarir molts conceptes tècnics i normatius. Per contra, i aquí el gran error dels seus impulsors, s'ha descuidat l'explicació del seu ús, la seva educació, empantanegant el giny en una espiral de noves i ridícules reinterpretacions tavernàries. Seguir, durant o després dels partits en joc, suposats espais periodístics o xafardejar pel Twitter -l'aquelarre social amb més bipolars per megabyte quadrat-, és confirmar que no hem entès res. Que amb el VAR ara es veuen coses que abans ni s'intuïen, això ja se sabia, no s'hi val demonitzar-lo amb aquest pretext de parvulari. Tampoc elimina l'error humà, tan sols el redueix atenent a una evidència innegable: qui més ataca més opcions d'encert favorable té. I viceversa. Molts clubs, mitjans i seguidors ploraners van exigir el canvi confiats que això acabaria amb les conspiracions jueu-maçòniques que els assetjaven des de temps immemorials. La realitat ha estat una altra, és clar.
El problema de fons, com sempre, és de comprensió. Si fins i tot jo, que sempre m'ha costat assimilar els nous coneixements, he entès l'aplicació i el seu funcionament a la primera, no pot pas ser tan difícil. És lamentable veure com certs professionals de la comunicació, garants d'una suposada premsa esportiva seriosa, demostren cada setmana, no només no tenir ni idea del VAR ni de com explicar-lo, sinó que, a sobre, lluny de combatre les falses polèmiques i l'analfabetisme generalitzat, l'engreixen cada setmana invocant arguments pseudoetílics de xiringuitos i tíos fajas embolcallats d'un vomitiu «hooliganisme». Si no fos perquè confio en la bona fe de la gent, diria que preferim la discussió, la cridòria i el gran titular per justificar les derrotes abans que l'autocrítica o el coneixement. Sí, el problema del VAR és que ens agrada massa el bar.
