Després de la sentència absolutòria a l'excap dels Mossos i a altres responsables policials i polítics, m'he preguntat per què el major s'ha vist en la tessitura d'haver d'afrontar un procés judicial com aquest. Llarg, enrevessat, carregat de paraules i silencis -els segons sovint més perillosos que els primers- i, sobretot, angoixant. Sempre he pensat que els mals de Josep Lluís Trapero s'inicien a Cadaqués en una trobada amb Carles Puigdemont, Pilar Rahola, Joan Laporta, entre d'altres, i que, sense cap mena de dubte va marcar la imatge del policia i del cos en el procés independentista. Fa dos anys ho vaig analitzar, però no em vaig preguntar per què el més alt responsable de la policia catalana va caure en un error garrafal com aquell. Molts opinadors han considerat que va ser la incontinència de l'expolítica i escriptora amb segona residència a l'Empordà la culpable de l'error que el va catapultar -en l'imaginari col·lectiu- a la cúpula executora de l'independentisme. I si no va ser un error? I si va ser una xarxa llançada hàbilment per demostrar qui estava amb qui en la croada? Trapero va caure en la trampa que el va condemnar a haver de fer front a una cosa que cap policia que s'estimi la seva feina està preparat per fer-ho. L'han absolt del judici, però la pena la portarà sempre al damunt perquè no va calcular que l'enemic el tenia a casa.