Cartes

la justícia

Joan Janoher I Sadurní Forallac

El camí que es pretén agafar ara envers a normalitzar-nos la convivència política, bé mereix posar-hi atenció, i adaptar-nos als requeriments europeus. El sol fet de voler sortir de la pressió de l'extrema dreta, vol dir que fins aquest punt, la jerarquia d'aquests polítics dominava les actuacions fiscals i judicials. Hem hagut de suportar les injustícies rastreres d'un passat on els poders han fet el que no correspon en un país democràtic. Doncs haurem d'interpretar que les accions de les diferents opinions manifestades pels lliberals eren un clar frau social.

Crec raonable que la diversitat ideològica espanyola bé mereix clarificar les actituds opressores, per les arrels persistents d'un passat, on la imposició era un decret, del Moviment Nacional. Ens congratularem de poder assolir la proposta presentada pel Congrés, i que aquesta sigui degudament acceptada per la majoria dels diputats. Atès que s'obririen les portes dels raonaments del coneixement demòcrata, per recuperar una jurisdicció amb plenitud i lliure de pressions obsoletes, per delimitar els drets humans, com de tots els processos judicials. I poder emprar-nos, en assolir la cordura que tant ens ha mancat fins ara.

Mals temps

Cesca Barti Banyoles

Són mals temps per a estimar i deixar-se estimar. Les mascaretes, les distàncies, l'aïllament, alguns petits comerços tancats i barrats, i la COVID-19 pul·lulant pels aires... incrementen les pors i les inseguretats i, alhora, vulneren la confiança en nosaltres mateixes.

Una servidora està més sensible aquests dies, segurament som unes quantes que tambalegem davant les circumstàncies que ens envolten. Tot plegat recorda les típiques pel·lícules de catàstrofe nord-americanes dels anys 70 i 80 de guerres i exèrcits salvant el món amb la diferència que ara estem vivint una realitat com una casa de pagès.

A la feina faig el cor fort davant les alumnes, les animo, els transmeto bons valors i cultivo el seu criteri. Elles són el motiu per mirar endavant i de ser millor persona, ser un bon model adult i madur i contagiar de criteri i bons valors el nostre futur proper.

Carta al Govern

de Catalunya

Chej Ayad Kerrum Sils

La Generalitat de Catalunya ha volgut gratificar amb una paga extraordinària els treballadors i les treballadores que han prestat serveis assistencials de forma presencial en centres residencials (personal sanitari, educatiu, etc.) des de l'1 de març fins al 31 de maig. El Govern de Catalunya va classificar aquest personal en professionals de primera i de segona, arribant a discriminar, a la vegada, entre educadors/es que treballen en residència de persones amb discapacitat dels que atenen infants i joves. Amb aquest comportament desafortunat mostra a la ciutadania que menyspreen la tasca de les/els educadores i educadors socials, ignoren el funcionament dels centres i desconeixen les necessitats emocionals dels infants i joves. Senyors i senyores del Govern de Catalunya recordin que treballem amb persones que ens demanen abraçades a cada moment, asseure'ns al seu costat en el moment de fer deures escolars, que els expliquem contes a l'hora de dormir, etc. Per als seus coneixements, els efectes del covid-19 ens han afectat també. Nosaltres, el personal educatiu, reclamem al Govern que no ens deixi sense aquesta gratificació ni tampoc les nostres mestresses de casa.

Cures pal·liatives

a Espanya

Marc Vives Girona

Em sembla oportú realitzar unes breus consideracions en relació amb la proposta de llei reguladora de l'eutanàsia que ha iniciat la seva tramitació al Congrés dels Diputats. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les cures pal·liatives són unes cures encaminades a millorar la qualitat de vida de les persones que s'enfronten amb els problemes associats a una malaltia mortal o al final de la vida i a millorar també la qualitat de vida de la seva família, a través de la prevenció i l'alleujament del patiment per mitjà de la identificació precoç, de l'avaluació i del tractament del dolor així com d'altres problemes tant de caràcter físic com psicosocial o espiritual associats.

Sembla poc discutible que els governs haurien de garantir l'accés a les cures pal·liatives per a totes les persones. Doncs bé, segons un document recentment publicat de la European Association of Paliative Care, a Espanya hi ha un 0,6 d'unitats de cures pal·liatives per cada 100.000 habitants. L'European Association of Paliative Care afirma que dues unitats per cada 100.000 habitants seria la proporció adient (una unitat per atendre els malalts a casa i una unitat a l'hospital). A Espanya hi ha 120.000 persones cada any que necesiten cures pal·liatives especialitzades i només la meitat de les persones tenen accés a aquestes cures. Ni a Espanya ni a Catalunya disposem d'àrees de capacitació o especialitat en cures pal·liatives, a diferència de la resta de països europeus. I només a una de cada quatre facultats de medicina ensenyen cures pal·liatives a Espanya.

Donat que la meitat de les persones que presentan un dolor greu secundari a malaltia mortal a Espanya no poden accedir a cures pal·liatives, som realment lliures d'escollir entre eutanàsia i cures pal·liatives?