25 de octubre de 2020
25.10.2020
Diari de Girona
Quadern de viatge

Eleccions americanes, bones notícies per l'N-II i l'ocàs de l'antipolítica

25.10.2020 | 06:00
Eleccions americanes, bones notícies per l'N-II i l'ocàs de l'antipolítica

A 9 dies de les eleccions americanes

Notes de l'últim debat electoral de les eleccions presidencials nord-americanes: Trump ho ha donat tot, a Biden li ha tornat a faltar energia. En les campanyes electorals els indecisos són una espècie en extinció, allò que compta és la mobilització de l'electorat propi. I en aquesta feina els votants de Trump deuen haver anat a dormir satisfets i els de Biden amb el regust que li han faltat unes quants revessos ben donats. En un debat molt diferent de l'anterior i on s'han respectat les formes, Trump ha estat més enèrgic, ha mirat el contrincant i no ha parat de parlar un llenguatge planer. Biden ha mirat a càmera, ha parlat amb menys bufera i no ha atacat tot el que s'esperava. Trump ha arrancat prometent una vacuna per a finals d'any. Biden ha carregat sobre les espatlles de Trump els centenars de milers de morts per covid.

En la recta final de la campanya el que compta són els estats indecisos. Trump no ha parat de citar-los amb qualsevol pretext, especialment Pennsilvània i Florida, principals estats en disputa. Trump ha tornat a carregar amb els negocis foscos del fill de Biden a Ucraïna i Biden li ha preguntat a Trump que què fa amb un compte corrent obert a la Xina. Biden té a favor que 47 milions de nord-americans ja han votat, superant el vot anticipat de 2016. I la majoria d'ells ho han fet per parar un segon mandat de Trump. Avui deuen estar inquiets veient que el seu cavall no és clarament guanyador ni s'ha despenjat de Trump en la recta final a nou dies per les eleccions.

Notícies positives sobre l'N-II

Aquesta setmana s'ha parlat de l'N-II al seu pas per les comarques gironines al Senat. El senador per Girona Jordi Martí ha preguntat al ministre de Foment, José Luís Ábalos, sobre les previsions de desdoblament de l'N-II en el tram de l'Alt Empordà. El rellevant de les preguntes i respostes en seu parlamentària és que molts cops empe­nyen i obliguen el Govern de torn a fer pública una posició. El ministre ha afirmat que s'ha encarregat un estudi sobre la necessitat del desdoblament de l'N-II tenint en compte que el 31 d'agost de 2021 s'acaba la concessió de l'AP-7 i, per tant, el seu peatge.

Em sembla que la notícia és aquesta: la primera vegada que en seu parlamentària el ministre del ram confirma el final de la concessió de l'autopista d'aquí a 10 mesos. Alguns escèptics mai ho havien considerat possible. Quan es va alliberar el tram Tarragona-Alacant de l'AP-7 al final de la seva concessió va semblar evident que la decisió seria la mateixa. I alguns encara teníem més confiança en això perquè aquest punt va estar en les negociacions de la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, negociada l'última setmana de maig de 2018 a l'hotel NH de l'antic Vicente Calderón. Avui ja no hi ha ni l'hotel ni l'estadi però el compromís escrit va endavant.
Amb l'autopista alliberada de peatge, no té sentit el desdoblament de l'N-II, és un discurs «desarrollista» del passat que no té en compte ni el tràfic de vehicles ?inferior ja ara als 15.000 diaris? ni l'alternativa a tocar. Això no impedeix que s'hi hagi d'invertir i fer millores. En la mateixa resposta, el ministre va anunciar la continuació del desdoblament nord fins a Orriols ?un mini tram per donar més seguretat? però sobretot les obres en la variant de Figueres, essencials per incrementar la seguretat viària d'un dels trams més endimoniats de les nostres comarques. Em sembla que el bo de les notícies és interpretar-les i posar-les en context. Aquesta setmana hem tingut bones notícies perquè per primer cop s'ha oficialitzat que es complirà amb el final del peatge de l'AP-7.

El sentit comú d'Antoni Trilla

El doctor Antoni Trilla és una de les persones amb més saviesa i sentit comú que habiten en el nostre panorama més proper. Ens ha transmès molta informació sobre la covid-19 de forma pedagògica, científica i ponderada. No s'ha posat ni un cop en cap de les espirals de confrontació partidista a compte de la greu pandèmia. La setmana va començar amb una revelació del doctor Oriol Mitjà: que el president Joaquim Torra li havia ofert un càrrec amb el rang de conseller per dirigir la crisi pandèmica però que al final no ho va acceptar perquè no es donaven les condicions per poder mantenir la «neutralitat política». En una entrevista radiofònica eminentment científica, li han preguntat al doctor Trilla sobre aquesta quadratura del cercle i ha contestat a Oriol Mitjà així: «És difícil admetre que pots entrar al Govern i no fer política».

Les persones ben qualificades en el seu camp són qui ha d'assumir les responsabilitats polítiques sectorials. Però valorar «ser conseller sense fer política» és la mostra d'un dels mals de tots aquests anys d'antipolítica que han cultivat els més alts dirigents. El que va proposar l'any 2015 una llista electoral de Junts pel Sí sense polítics, el que va dir que ara veurien de veritat el que s'havia de fer i resulta que el dia de la seva inhabilitació la resistència és nul·la i l'abandonament del despatx es produeix immediatament, sense convocar prèviament eleccions.
Ara ens trobem amb un Govern en funcions i sense capacitat de presentar uns nous pressupostos en un moment d'una profunda crisi sanitària i econòmica. I posats a parlar amb sentit comú: el Govern de la Generalitat té un president en funcions però té un president i no pas un vicepresident amb funcions de president. La institució és massa important per jugar-hi d'aquesta manera, oi? A Josep Irla mai li van dir president del Parlament en funcions de president de la Generalitat a l'espera que va durar anys, fins a 1954 de l'assemblea de diputats pocs que van elegir Josep Tarradellas president a Mèxic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit