26 de octubre de 2020
26.10.2020
Diari de Girona

Crims d estat

26.10.2020 | 06:00
Crims d estat

Fa pocs dies, Martín Villa va declarar per videoconferència, com a imputat, en la causa oberta contra ell per María Servini de Cubría, la jutgessa titular del Jutjat Criminal i Correccional Federal número 1 de la República Argentina. Està imputat com a inductor de la matança que el dia 3 de març del 1976 es va produir a Vitòria, i que va provocar cinc morts i 150 ferits causats per trets de la policia. Lluís Llach va condemnar la massacre a Campanades a morts, un homenatge ombrívol i dur a les víctimes dels assassinats. La magistrada també investiga els fets dels Sanfermins de 1978, on es van ocasionar un mort i 150 ferits. «He vingut a defensar-me, perquè em nego a viure en presumpció de culpabilitat en comptes de presumpció d'innocència, però sobretot per demostrar que és impossible que en la Transició hi hagués un genocidi», va declarar davant la jutge. No li ha servit de res. La magistrada ha decidit no arxivar la causa i prosseguir el procediment fins que es dicti sentència.
Martín Villa, el camaleònic polític responsable d'aquests fets, i de molts altres no enjudiciats, sempre ha estat al servei del Govern de torn. Ha sigut un polític franquista, responsable de molts delictes greus amb total impunitat, com l'atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelona que va promoure quan era ministre de l'Interior de la UCD. Ho va fer amb la complicitat de José María Escudero, àlies Escubi, inspector-cap de la Brigada Central d'Informació i d'un sinistre personatge, Joaquim Gambín, anomenat El grillo, expert en infiltracions, fabricació d'explosius, fugides i creació de grups armats. L'objectiu de Martín Villa era destruir la CNT, aleshores el sindicat obrer amb més força i militància de tot Espanya, la qual cosa efectivament va aconseguir.
Tot va començar a Barcelona, el migdia del diumenge 15 de gener de 1978. La CNT, antagònica als anomenats Pactes de La Moncloa, va mobilitzar 10.000 treballadors en una manifestació que va concloure pacíficament a la una del migdia. Però, 15 minuts després, un paorós incendi va destruir totalment la Sala de Festes. Testimonis pròxims van observar com un home relativament jove havia llançat ampolles inflamables a la façana de l'edifici, mentre altres l'observaven. L'Scala va cremar per complet i van resultar calcinats els quatre treballadors que allí operaven, tots ells membres del sindicat àcrata. La premsa governamental va atribuir la catàstrofe a un comando de la CNT, i la nota oficial de la Policia va imputar aquell fet criminal en el ressorgiment de l'anarquisme a Catalunya.
Però el fet era que Gambín s'havia infiltrat en el domicili dels qui més tard serien imputats, havia fabricat els còctels Molotov, havia conduït el petit grup a l'Scala en finalitzar la manifestació, a la qual va assistir com un treballador més, i va llançar a l'interior del restaurant els explosius. El criminal, pendent tota la tarda dels mitjans televisius i radiofònics, va aconseguir comunicar-se a les vuit de la tarda amb el seu cap, Escubi, a qui facilità els noms, cognoms i adreces dels qui serien acusats com els autors de l'atemptat. La policia els va detenir, al cap de poques hores sense que ningú sabés d'on els va venir la informació. Van ser jutjats, condemnats i empresonats a la presó Model de la Ciutat Comtal, fins que dos anys després van ser amnistiats pel Govern d'Espanya, a instància d'Alejandro del Toro, el mateix fiscal que els va acusar en l'acte del judici abans que Gambín fos detingut i digués la veritat.
Els responsables de mantenir la qualitat d'independència dels tres poders de Montesquieu –legislatiu, executiu i judicial–, base i fonaments d'un Estat modern, són els governants dels estats autonòmics i els que ostenten el poder central. Fa pocs dies es va produir a la borbònica Espanya una violació escandalosa i vil d'aquest postulat. Quatre expresidents del Govern i altres figures rellevants del món polític, empresarial i sindical van enviar cartes a la jutgessa argentina María Servini, defensant i donant suport a l'exministre Rodolfo Martín Villa. Entre els protagonistes més rellevants d'aquesta miserable petitòria hi havia Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Miquel Roca Junyent, entre altres figures insignes com Josep Borrell, cabdills de la política activa. Això va suposar una intromissió ignominiosa dels que han ostentat el poder executiu a Espanya contra l'actuació d'una il·lustre representant del poder judicial universal en un procés obert contra un estadista.
La justícia argentina seguirà el seu camí, implacablement, amb tots els entrebancs que li posaran els representants dels tres poders espanyols, però Martín Villa, acusat d'assassí, genocida, sicari i exterminador, seguirà gaudint fins que es mori del seu dret constitucional a la presumpció d'innocència, el qual, per raons d'edat i de la complexitat del procés, es podria dilatar fins a l'infinit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook