Fa uns dies unes treballadores d'hostaleria em comuniquen que han estat treballant a jornada completa durant els mesos de juliol i agost, però que les empreses les tenien declarades a mitja jornada. Com que estaven afectades per un ERTO, les empreses les han seguit mantenint a l'esmentat expedient de regulació durant la restant mitja jornada. La realitat va per un camí molt diferent de la legalitat. Però la formalitat massa sovint s'imposa, i la manca de controls efectius provoca situacions com aquesta, deixant els treballadors indefensos i la societat desprotegida.
Una altra treballadora em comunica que, donada la situació de l'hostaleria la seva empresa s'ha acollit al remei extraordinari de l'ERTO, degut a les delicades i problemàtiques circumstàncies que està provocant la covid-19, i tots els treballadors estan pendents de cobrar de l'INEM. Però li han fet una oferta: continuar a l'atur i anar a treballar mitja jornada, sense declarar i cobrant en efectiu.
D'altra banda, la ineficiència de l'INEM, la manca de diligència i d'atenció a les persones que es veuen abocades a l'atur i la impossibilitat de poder contactar, ni que sigui telemàticament, amb qualsevol funcionari o empleat de tal organisme és del tot inadmissible. I excusar-se amb el tema de la pandèmia no deixa de ser ridícul i ofensiu, quan moltes persones continuen treballant amb pitjors condicions que les que gaudeixen els funcionaris de tal organisme.
Amb el tema de la covid-19 s'han posat en relleu les greus deficiències de molts organismes públics, demostrant que no estan a l'altura de les necessitats de les persones i dels ciutadans. Sembla, malauradament, que totes les institucions i organismes segreguen interessos propis que fomenten privilegis corporativistes dels seus empleats en detriment del servei públic que tenen encomanat. I no es reacciona a temps, ni els que haurien d'implicar-se ho fan. Em consta que hi ha responsables d'organismes públics que pateixen i sofreixen per aquesta situació, i també funcionàries i empleats públics que procuren fer més del que és exigible, però això no és la norma ni la solució. Les disfuncions de l'INSS clamen al cel, per manca de personal i incapacitat d'atendre correctament la ciutadania. Si no estic mal informat, hi ha més de 10.000 sol·licituds d'Ingrés Mínim Vital sense resoldre, hi ha nombrosos expedients de jubilació pendents d'aprovar, etc. La ciutadania mereix una atenció que no se li dona i això ens ha de fer reaccionar a tothom. No podem admetre com a normal aquesta situació i aquest descontrol.
