Ens agrada passejar tranquil·lament per Girona i estar atents al que la realitat ens presenta. En aquest escrit ens centrarem en textos que apareixen en alguns espais i en jocs de paraules que trobem en alguns rètols.

Comencem pels textos. A la façana d'un domicili del carrer de la Rutlla hi ha col·locada una làmina amb les següents paraules: «En aquest edifici sobreviuen l'artista Oriol Tuca i el poeta Edu Sivori (...)». A part del missatge en si, ben original per la seva visibilitat en un lloc públic, ens sembla una excel·lent manera de reivindicar el valor de la cultura.

Un altre escrit que mai no deixem de llegir quan hi passem pel davant es troba al carrer de Josep M. Gironella i Pous, a la façana dels Serveis Mèdics: «Només una persona bona pot ser un bon metge» ( Ciril Rozman). La citació d'aquest metge català d'origen eslovè ens sembla també perfectament vàlida per a l'exercici de qualsevol professió.

Al carrer de la Cort Reial hi ha una placa que fa que, de manera immediata, pensem en una gironina extraordinària, bona amiga i col·laboradora d'aquest diari. Hi diu així: «Avui fa 50 anys que vaig néixer en el n.16 d'aquest carrer: M. Carme Ribas i Mora (Girona, 21 de febrer 1947-1997)».

I ara continuem amb els mots. Els jocs de paraules que trobem en alguns rètols atrauen la nostra atenció. Heus ací alguns dels que hem recollit darrerament: «Retrobar» (ben trobada aquesta connexió entre el verb retrobar i el substantiu bar); «Probocador» (el nom d'un restaurant en què la «b» provocadora fa mirar)?; és clar que també n'hi ha alguns que juguen amb la supressió d'alguna de les lletres: cafè Parèn(t)si; GSTIO (arquitectura & immobiliària).

Ens podem referir, també, als que incorporen el «Giro» tan expressiu del topònim de la nostra ciutat: «extintors Girofoc»; «Girolingua (acadèmia d'anglès i alemany)»; «Girocowork (lloguer de despatxos- coworking-domiciliació)»? En aquest grup també hi podríem incloure la paraula «Girocleta».

Així mateix és simpàtica la combinació de mots catalans amb mots d'altres llengües, per exemple «Inkpressió ecològica (tintes, tòner)»; o bé, la dels productes que ofereixen alguns establiments amb el nom del carrer on estan ubicats, com ara «TE dels ciutadans (Botiga de te - Tea shop)».

Hi ha molts exemples més. Les llengües són compartiment, comunicació, normativa, gaudi, joc, transmissió? i uns mitjans excel·lents per a humanitzar els pobles i les ciutats i escoltar-ne els batecs.