S'ha publicat molt recentment el núm. 8/2020 de la revista Derecho de las Relaciones Laborales. L'interès especial de la seva lectura en aquesta ocasió se centra en la publicació d'un ampli i detallat treball de tres destacats professors laboralistes italians, Bruno Caruso, Ricardo de la Punta i Tiziano Treu que porta per títol «Manifest per un Dret del Treball sostenible», del qual es realitza una àmplia anàlisi i síntesi del seu contingut, tenint en compte la realitat laboral espanyola, en l'editorial per part dels seus codirectors Miguel Rodríguez-Piñero, María Emilia Casas i Fernando Valdés. Anàlisi que facilita molt la seva lectura i amb la qual els autors pretenen subratllar alguns dels punts clau o línies temàtiques seguides en el Manifest, «tractant de destacar els punts locals o més universals que transcendeixen amb molt la problemàtica concreta de l'ordenament laboral italià», si bé en la molt acurada síntesi i explicació del Manifest efectuada posen de manifest una idea central d'aquest que convé subratllar: «El Dret del Treball ha de complir una funció no només de tutela o protecció econòmica, sinó també proactiva i capacitadora, centrada en les capacitats i necessitats dels treballadors, considerant, en el possible, les transformacions de l'organització de la feina com una oportunitat i com un factor de sostenibilitat».

El document és molt útil, i per això de recomanable lectura, a fi i efecte de debatre sobre la situació actual de les relacions laborals a Espanya després de la crisi sanitària, i les seves devastadores conseqüències econòmiques i socials, ocasionada per la pandèmia de la covid-19, i per articular alguna forma d'expressió col·lectiva per traslladar públicament la importància del Dret del Treball per abordar els problemes existents en el món laboral, no només els derivats de la situació actual sinó també els ja existents amb anterioritat, des de la inequívoca convicció que la sortida de la crisi només és possible si es disposa d'una bastida jurídica que protegeixi i garanteixi els drets de les persones treballadores i que al mateix temps contribueixi a una recuperació centrada en la creació d'ocupació estable, de qualitat, i en àmbits d'activitat que atenguin principalment a les necessitats de les persones que més ho necessiten.

Es tracta d'aportar idees per seguir amb el debat iniciat ja des de fa bastants anys, i que la crisi de la covid-19 s'ha incrementat, sobre l'adaptació del Dret del Treball (que es parli o no de renovació no em sembla de major importància, ja que la nostra disciplina s'està adaptant i renovant permanentment des dels seus orígens al segle XIX) a les canviants situacions econòmiques i socials, a les noves formes d'organització i producció, als nous (i alguns no tant) interessos de les persones treballadores en un món laboral cada vegada més canviant i diversos per la confluència de diversos interessos vinculats a l'edat, la nacionalitat, les aptituds i coneixements, el gènere, el valor donat a la feina en la vida d'una persona, la cobertura de les necessitats econòmiques, la protecció social adequada, i s'afegeixin a partir d'aquí per cada lector o lectora aquells que considerin que falten. Un nou Estatut dels treballadors on la incorporació dels drets fonamentals en el treball hauria d'adquirir especial importància, subratllada aquesta necessitat molt encertadament pels autors de l'editorial, recordant que l'Estatut originari de 1980 va ser privat d'aquesta regulació «en no existir en el moment de la seva elaboració parlamentària i promulgació experiència de la nostra acabada estrena constitucionalitat i les nombrosíssimes reformes posteriors només han corregit amb solucions limitades i desordenades, que el segueixen negant aquesta vocació, a la qual està constitucionalment anomenat».

Destaco el caràcter obert del Manifest. Es tracta d'un document que no pretén donar respostes contundents a problemes i realitats existents, sinó plantejar els dubtes que tenen els seus autors i que es plantegen en el món de la feina actual i també sobre el futur que s'acosta per als seus autors i per a la nostra disciplina, de manera que, com se subratlla en la introducció, es tracta de «compartir interrogants més que oferir respostes», això sí, s'afirma rotundament, «sense prejudicis ni prevencions», partint de la premissa prèvia, amb la qual manifesto el meu acord, que «la història, a l'igual que la naturalesa, no procedeix a través de salts, sinó d'addicions i de transformacions, les quals porten amb sí sempre una part del passat, fins i tot en presència d'esdeveniments tan excepcionals com els que, malauradament, estem vivint». Les transformacions que es produiran en les relacions de treball, i sobre les que s'aturen extensament en el Manifest, les sintetitzen els seus autors en la importància que assumiran, millor dit que assumeixen, les tecnologies digitals, d'una banda, i el repte de la «sostenibilitat» d'una altra.

El Manifest subratlla la necessitat d'apropar-se amb una mirada oberta als canvis econòmics i socials que s'han produït en aquest segle, posant especial èmfasi en les crisis econòmic-financeres viscudes i el seu impacte social, així com els canvis en el món del treball i el seu impacte sobre la regulació de les relacions tant individuals com col·lectives de treball, i demana que ens apropem amb aquesta mirada oberta, «ulls oberts» als canvis i sense prevencions contra els mateixos, amb un «esperit constructiu», plantejant que les noces d'or de l'Estatut dels treballadors italià és un bon moment per apropar el Dret del Treball a aquestes realitats i canvis, sense que això impliqui de cap manera renúncies al manteniment de la protecció de la persona treballadora en tant que segueix existint una situació de desigualtat en la relació de treball, al mateix temps que ha de complir «una funció de sosteniment econòmic i possiblement redistributiu, que faci de contrapès a les tendències mundials, especialment en els països més desenvolupats, a un augment exponencial de les desigualtats».

Els autors exposen que no s'ha de perdre el contacte amb les realitats econòmiques i socials. Al meu parer, no ha existit tal pèrdua, sinó un permanent esforç d'adaptació normativa, i de construcció intel·lectual, per seguir defensant els valors que van estar en els orígens del Dret del Treball, i depenent del plantejament polític de cada govern aquesta adaptació ha significat un fort debilitament dels drets laborals o bé la seva major protecció. No hi ha, insisteixo, pèrdua de contacte amb la realitat, sinó diferents formes d'apropar-se a la mateixa i condicionar-la des de la perspectiva laboral o bé només patir les conseqüències pels que estan més desfavorits. Per això, sent perfectament comprensible la preocupació manifestada pels autors del Manifest sobre la necessitat de «contemplar la racionalitat econòmica» pels juristes, i apostar per polítiques laborals que tinguin en consideració «la defensa de la capacitat competitiva de les empreses» i la creació d'ocupació, no podem oblidar seguir reivindicant la importància del Dret del Treball amb la seva especificitat pròpia i no com un mer subproducte de l'economia.