Winston Churchill és un dels personatges històrics més citats a l'hora de reforçar amb una frase cèlebre alguna idea en qualsevol àrea o context. No obstant això, no tots els seus pensaments van ser tan precisos com es podria preveure. Per exemple, seva és la següent reflexió de 1932: «En uns cinquanta anys... ens lliurarem de l'absurd que suposa criar tot un pollastre per menjar-ne només un pit o una ala, i criarem aquestes parts per separat en un mitjà adequat».
Com subratlla el catedràtic del Massachusetts Institute of Technology (MIT) Steven Pinker, «la comprensió científica i els èxits tècnics es troben connectats d'una manera imprecisa». Per exemple, coneixem a fons el funcionament del cor o dels ossos del maluc. Però, si bé parlar de malucs artificials s'ha convertit en un tòpic, fer-ho dels cors artificials és delicat. Per aquest motiu, cal tenir presents els esculls que marquen la relació entre la teoria i la seva aplicació en ocupar-nos de la intel·ligència artificial, especialment, quan hi busquem pistes que aclareixin l'operativa de la ment i dels ordinadors.
Pinker considera que seria més adequat referir-se a la «computació natural» que no pas a la «intel·ligència artificial». La teoria computacional de la ment s'ha atrinxerat en la neurociència, és a dir, en l'estudi de la fisiologia del cervell i el sistema nerviós. Cap racó d'aquest àmbit és insensible al fet que el processament d'informació és l'activitat bàsica del cervell.
