27 de octubre de 2020
27.10.2020
Diari de Girona

El temps s'acaba, 30 anys de l'Agenda Llatinoamericana

26.10.2020 | 23:56
El temps s'acaba, 30 anys de l'Agenda Llatinoamericana

Com cada any, a meitat de setembre s'organitza una jornada matinal en què es presenta l'Agenda Llatinoamericana i es munten uns tallers de debats sobre els temes que planteja. Enguany el títol escollit ha estat «Retorn o no retorn, és tard, però és la nostra hora».

Els darrers anys, aquest acte s'havia fet a l'hospital de Santa Caterina. Enguany, per problemes derivats de la COVID-19, hem hagut de traslladar-nos al claustre del Centre Cultural de la Mercè, on sí que hem pogut penjar murals, pancartes i quatre grans cartells d'homenatge i record al recentment traspassat Pere Casaldàliga, que fou, durant tants anys, juntament amb J. M. Vigil, el gran animador de l'Agenda, una iniciativa que ambdós plantejaren com una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica.

L'atrezzo artístic de l'acte, com d' habitude, ha estat muntat per l'incombustible Llorenç Carreras i per mi mateix. Ambdós també hem participat en totes les activitats que, val a dir, cada any tenen més nivell, com alçada intel·lectual tenen els prop de 60 articles de rigorosa anàlisi. En aquesta edició, l'Agenda s'endinsa en els aspectes del canvi climàtic enmig d'aquest escenari tan desolador, al·ludint a la responsabilitat i urgència de frenar el punt de no retorn. Malgrat que estem al llindar de l'abisme, l'Agenda fa una crida urgent, qüestionadora i propositiva per frenar aquesta amenaça encara més greu que les de la COVID-19 i el tsunami tecnològic.

La crisi global sanitària és només una advertència per mostrar la urgència de prendre's seriosament l'adopció de mesures per frenar el canvi climàtic, que, com adverteix Tariq Baig Vila, «l'emergència climàtica ja és una realitat». Cal adoptar d'una vegada mesures efectives que ens menin cap a un desenvolupament sostenible i, en el camp planetari, és urgent anar cap a un decreixement tècnic-industrial i deixar de consumir matèries nocives que els propagandistes del capitalisme ens estimulen a consumir les 24 hores del dia.

Cadascun dels prop dels 60 articles que publica l'Agenda d'enguany són del tot recomanables, però d'entre aquests us suggereixo la lectura del que escriu des de Petròpolis l'eminent teòleg Leonardo Boff: «Espiritualitat i eventual fi de l'espècie humana», que és una mena d'editorial que encapçala l'agenda en la quals ens adverteix de les quatre amenaces mortals que hi ha per a la vida a la terra: les armes de destrucció massiva, l'escassetat d'aigua potable, l'escalfament global i la sobrecàrrega de la Terra

El problema és greu, com ens alerta l'entomòleg nord-americà E. Wilson: «Si continuem aquest ritme d'explotació de la vida i recursos, a finals d'aquest segle desapareixeran entre 70 i 100 mil espècies vives». Si volem salvar el planeta cal que totes les corporacions capitalistes, però també els ciutadans, ens convencem que la terra i els seus recursos són finits.

Un altre tema que ens ha cridat l'atenció és la pregunta que es fa des d'Andorra Jordi Corominas: «Hi ha alternativa a l'autodestrucció?». Coincidim amb ell que ens manca una governança global i la participació de les iniciatives locals en la planificació mundial a gran escala. I sobretot, ens cal un moviment ciutadà a escala planetària.

Els científics ja han assenyalat nou punts geogràfics de no retorn que si no es reverteixen d'aquí uns anys faran impossible la vida a la terra. Són els següents: L'Amazònia, el gel de l'àrtic, l'alentiment de la circulació a l'Atlàntic, la destrucció del bosc boreal o taigà, la destrucció dels coralls, el gel de Groenlàndia, el desglaç del gel de l'est i l'oest de l'Antàrtida i el temible Permafrost (si es fon la capa glaçada del subsol terraqüi s'alliberaran tots els gasos contaminants i virus que emmagatzema).

I acabarem l'escrit amb les cites d'alguns dels pensadors més actius que han reflexionat més sobre aquest tema, centrant-se sobretot en la crítica als excessos de l'antisocietat que ha impulsat el neoliberalisme, que ens mena a la destrucció de l'ancestral aliança que durant segles hi havia hagut entre l'home i la natura.

Segons afirma el químic Luis González, el COVID-19 no és el factor que provocarà el col·lapse del nostre ordre social, més aviat serà el canvi climàtic i l'escalfament global el que ens durà al desastre. El famós economista francès Thomas Piketty ja fa anys que reclama un impost sobre el capital privat. A l'agenda hi ha altres cites fetes per eminències com ara Chomsky, Ramonet, Rifkin... però acabarem amb un pensament de l'activista quebequesa Naomi Klein: «Hem d'evitar la renovada dominació, cinisme i manipulacions que el capitalisme fa de la crisi per crear noves desigualtats. Cal impedir que la pandèmia sigui utilitzada per instaurar una gran regressió mundial que redueixi els espais de la democràcia i normalitzi la cibervigilància de les masses. Per això, plantejo que el canvi climàtic és una batalla entre el capitalisme i el planeta en la qual tots hem d'estar implicats».

Jordi Mateu, de l'Agenda 2025, fou l'encarregat de presentar aquest any la versió catalana de l'Agenda Llatinoamericana a Girona. Mateu ens va fer una extraordinària anàlisi explicant quines són les causes i les lluites que hi ha actualment en marxa sobre el canvi climàtic. Ja fa alguns mesos que es pot veure per Girona un pòster en què hi ha un rellotge de sorra que va acompanyat d'un lema: El temps s'acaba. No badem!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook