El dia que Francesc Francisco Busquets va assumir el càrrec de subdelegat del Govern espanyol a Girona (2014) va qualificar d'«atemptat contra la dignitat» les cues d'immigrants que cada dia hi havia a la seu de la Subdelegació per intentar regularitzar permisos de treball i residència. Amb algunes mesures i força sentit comú, va aconseguir acabar amb aquelles imatges impròpies d'un país civilitzat.

Ja fa temps que les cues d'estrangers han tornat a l'edifici de la Gran Via i altres seus de l'administració estatal. Aconseguir una cita per renovar documents imprescindibles per al dia a dia s'ha convertit en una missió gairebé impossible tret que paguis entre 100 i 200 euros a un intermediari. Vaja, que un tràmit gratuït acaba enriquint algun desaprensiu que s'aprofita de la falta de recursos de l'administració i de les misèries del sistema.

Fa uns dies, a TV3, mostraven a la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, diversos exemples del drama que viuen molts immigrants. Més enllà de l'enrenou que ha aixecat a les xarxes un fragment de l'entrevista, costen de creure alguns dels arguments de la delegada, sobretot perquè els problemes venen d'abans de la covid. Mostrar empatia cap als perjudicats no és suficient. En Quico Quico ho deia bé, és una qüestió de dignitat.