La comunicació, sobretot en l'àmbit polític, sol ser la causa de les deu plagues d'Egipte. Quan un polític pren una decisió que no és ben rebuda per la ciutadania, el primer que sol dir és que «no se l'ha entès» i abans cessarà el seu cap de premsa que no pas ell mateix.

Aquests dies he sentit a dir que el Govern català té un «problema de comunicació» amb la pandèmia. Però no, el problema no està en la forma de comunicar, sinó en el fet que no tenen absolutament cap idea de cap a on anar. Si cada dia sentim missatges contradictoris entre els membres del Govern, si el mateix conseller es fa un embolic amb el teletreball, si a hores d'ara encara no sabem què podrem fer o no aquest cap de setmana... no és que s'estigui comunicant malament, és que no hi ha ningú al voltant.

I el que val per aquí, val per Madrid. El lamentable sopar, en horari nocturn i sense mascareta, de l'elit empresarial i política, transmet clarament el missatge que confinar-se és de pobres. I que vagin jugant, que amb el cabreig que porta la gent, només faltava això. Per no parlar d' Ayuso dient en directe a una periodista de Telemadrid què se li ha de preguntar i què no. No, ni el millor comunicador del món salvaria el desastre de gestió política d'aquesta pandèmia.