n una ironia arriscada, Obama ha dit a Florida que Trump «està gelós de la cobertura mediàtica del coronavirus». Només el penúltim president nord-americà es pot permetre aquest exabrupte de dubtosa comicitat sense que li recordin que es tracta d'una malaltia que ha matat centenars de milers dels seus compatriotes. De fet, els assistents van respondre amb una riallada, tot s'hi val per derrotar i enderrocar l'inquilí de la Casa Blanca.
D'Obama s'aprofiten fins els sarcasmes. El geni de la comunicació va establir la veritat general d'aquests temps, encara que la circumscrivís al seu odiat successor. «El poder està gelós de la cobertura mediàtica del coronavirus» aporta una descripció exacta del 2020 a tot el planeta. La passió per les eleccions nord-americanes, pel dilema entre monarquia i república o per la conversió de Pablo Casado remet immediatament davant el risc que planti cara el veí de seient. Aquest paper subordinat no es restringeix als governants, arriba a tots els mites construïts per la societat contemporània. Davant d'un índex de contagis, esdevenen irrellevants.
Obama fa broma amb la competició entre Trump i la covid per dominar les portades. Des de la seva jubilació daurada, es pot permetre el distanciament amb la pèrdua de protagonisme. Després de la desintegració del poder per un virus sense fronteres, els seus propietaris enyoraran fins i tot els temps en què els envoltava el menyspreu, ara que només susciten indiferència. Per aquest motiu el president que s'alimenta de l'atenció del públic culpi les fake news de concentrar-se obsessivament en la pandèmia, relegant la seva egolatria a un segon pla. Quan el seu successor assenyala que la Casa Blanca «està agitant la bandera blanca de la rendició», es refereix indistintament a la supremacia informativa aconseguida pel coronavirus i als estralls sanitaris que causa.
