31 de octubre de 2020
31.10.2020
Diari de Girona

Catalunya al món

31.10.2020 | 06:00
Catalunya al món

Trobo molt encertat que la Sra. Meritxell Budó, portaveu del Govern de la Generalitat escrigui i publiqui articles com el publicat a La Vanguardia el dia 24 d'octubre passat i titulat «Voz propia en las Naciones Unidas», tot commemorant el 75è aniversari de la fundació de l'ONU. Ho trobo encertat perquè es tracta d'un article molt amè (gairebé diria divertit) i il·lustratiu. Recomano la seva lectura, hi ha fragments impagables. En reprodueixo alguns subratllant en negreta algunes frases que em semblen rellevants. I em permeto, amb modèstia i brevetat, comentar-los.
«El 75.º aniversario de las Naciones Unidas llega en un contexto de numerosos y graves problemas globales, como la pandemia por SARS-CoV-2, el cambio climático, los desafíos de género, las guerras comerciales, los sistemas judiciales corrompidos, el auge de los partidos populistas... y, todo ello, con unos estados cada vez más autoritarios. (...). Paradójicamente, ahora que son necesarias unas organizaciones internacionales fuertes y eficientes, nos encontramos ante una crisis del sistema multilateral (...) el hecho de que las Naciones Unidas sea una comunidad de estados no significa que Catalunya no esté dispuesta a asumir una cuota de responsabilidad en los asuntos globales. Al contrario. Esta responsabilidad nos obliga a considerar como sociedad cuál es el modelo de gobernanza global que queremos (...) La situación geopolítica de Catalunya, sus valores, la fuerza y preparación de su sociedad civil y de sus instituciones centenarias, combinadas con las oportunidades que presenta la cuarta revolución industrial, hacen que nos encontremos en una posición privilegiada para contribuir a reforzar una gobernanza global basada en la colaboración de los actores y con unas instituciones internacionales más fuertes, democráticas y eficientes. (...)»
Això caldrà celebrar-ho amb cava brut vintage perquè Alemanya, ignorant la realitat, vol accelerar la unió política europea per tal que Europa tingui algun paper en la governança global, atès que creu que per separat cap estat europeu, ni tan sols Alemanya, hi pintarà res. Els alemanys i principalment la Sra. Merkel haurien de llegir la Sra. Budó per saber que Catalunya suplirà i resoldrà aquest problema. Finalment, llegint la Sra. Budó he entès una cosa que no tenia clara: deu ser per aquest protagonisme català que «el món ens mira».
«(...) nuestro compromiso con los principios y la tarea de las Naciones Unidas se traslada a los hechos. Permítanme destacar el plan nacional para la Agenda 2030 y toda la tarea que el Govern de Catalunya lidera con el objeto de que nuestro país participe de manera directa e innovadora en la consecución de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas. El Govern también participa en las reuniones de las Conferencias de la ONU sobre cambio climático, en las sesiones anuales de la Comisión sobre el Estatuto de la Mujer también de la ONU, o apoyando a instituciones como la Organización Mundial de la Salud, la Unesco o el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Son numerosos los catalanes y las catalanas que están trabajando en la ONU y es ingente la tarea de las organizaciones de la sociedad civil catalana que hacen lobby para mejorar su funcionamiento (...).»
Sort en té la ONU i les seves institucions, de nosaltres! Llàstima que es pensin que els funcionaris que hi treballen i els lobbystes catalans que hi influeixen són espanyols. Sortosament, la Sra. Budó ho aclareix i així ben aviat s'assabentaran del seu l'error. Però la portaveu del Govern va més enllà i evidencia un error encara més important, el dels suposadament experts investigadors mundials en prospectiva, que pronostiquen que abans d'acabar aquest segle la major part de la humanitat viurà en unes 2.000 immenses urbs a prop del mar o dels grans rius (cosa que diuen que ja està passant). Unes urbs tan grans que els seus governs substituiran els estats i la pròpia ONU que serà suplida per la conferència permanent dels 6 o 7 grans pols geoestratègics (i que la Sra. Merkel, que es veu que es creu aquest tipus de pronòstics voldria que una Europa políticament unida en fos un d'ells). Uns grans pols geoestratègics que, sempre segons els esmentats futuròlegs, malgrat les dificultats (entre les quals que probablement uns seran democràtics i d'altres no) seran els que regiran la governança global. Per anar bé, potser convindria que aquests investigadors tan imaginatius li demanessin a la Sra. Budó que els impartís un curset de futurologia des del més estricte realisme que ella domina.
(...) Esto no debe implicar, no obstante, que nuestro compromiso por el multilateralismo sea indulgente o acrítico, (...) el sistema tiene que mejorar. Una evidencia (...) se manifiesta cuando la ONU se posiciona a favor de aspectos sustanciales de la situación de los derechos humanos en nuestro país, como los presos políticos, y este posicionamiento no tiene ningún efecto directo. Sin embargo, (...) Catalunya tiene que apostar fuerte por las Naciones Unidas, que, a pesar de ser perfectibles, son más necesarias que nunca. (...) Sin duda, si Catalunya quiere aumentar su influencia y tener voz en un mundo todavía dominado por los estados, es imprescindible ser uno de ellos de pleno derecho en la ONU .(...) . Nuestro país se merece, sin duda, tener voz propia en su versión actual, que hoy cumple 75 años».
Quin propòsit més noble i altruista el de millorar l'ONU, i més encara sense formar-ne part com a estat membre. M'ha semblat observar un parell de petits lapsus en el text. La frase «la situación de los derechos humanos en nuestro país» pot crear confusió, no queda clar si a l'escriurer «nuestro país» es refereix a Espanya (no crec que consideri que Espanya és el seu país) o a Catalunya, (costa de creure que critiqui la situació dels drets humans a Catalunya) També diu «un mundo todavía dominado por los estados» (sembla donar a entendre que els estats deixaran de dominar el món i aparentment seria una contradicció amb la resta del text, sobretot tenint en compte que en el paràgraf següent i darrer reivindica el dret de Catalunya a ser un estat tot citant la coneguda intervenció de Pau Casals a l'Assemblea de les Nacions Unides el 1971 que es refereix al paper de Catalunya al món al segle XI, Un final molt adient al meu parer). Potser caldria revisar el text per aclarir aquests dos punts tan crucials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook