Malgrat no tenir ni idea de com detectar la irrupció d'una pandèmia i, encara més greu, de com gestionar la seva conseqüent crisi sanitària, fets que han quedat demostrats durant els últims mesos, a l'OMS li hem d'agrair, almenys, la innegable voluntat d'entretenir-nos, d'alleugerir l'angoixa resultant d'aquest context tan desolador que ells mateixos han ajudat a crear amb les seves intervencions. Tampoc cal recordar ara la surrealista política d'actuació de la màxima autoritat mundial de la salut, organització a la qual la majoria de països -no ho oblidem- obeeixen a l'hora de determinar les seves polítiques sanitàries. Més enllà de destapar-se com un altre paradigma del sempitern Goliat contra qui l'individu, en el món globalitzat que l'estreny, no pot fer pràcticament res, l'OMS s'ha acabat d'entronitzar, pel mateix preu, durant aquest període de final cada cop més llunyà i incert, com un referent de l'humor. Per poc que naveguem per internet, ens adonarem de la quantitat de memes que en Tedros Adhanom i la seva «xupipandi» han possibilitat.

Aquesta tendència, però, no fa altra cosa que desorientar el ciutadà més responsable, fins al punt que molts no acaben de discernir -i ja seria- si els seus membres són científics, gilipolles o més aviat instigadors o còmplices d'un pla premeditat per estendre aquesta mena de selecció natural arreu del món, el que es coneix com a «plandemia». En efecte, intentar processar les comunicacions de l'OMS és com llegir cada dia El Mundo Today o l'Sport i no tenir clar si publiquen informació veraç o humorística; avui tothom sap que els primers fan periodisme i els segons es dediquen a l'humor però al principi bé que ens va costar arribar a aquesta conclusió. Com us deia, l'última gran idea de l'OMS, una proposta que alimenta encara més aquesta confusió entre conductes subnormals o conspiratives, ha estat convidar la gent a gravar-se a casa cantant i ballant el We Are Family, tema icònic de les Sister Sledge, per, en acabat, compartir-ho a internet com a nou himne mundial contra el coronavirus i recaptar fons per a la seva lluita.

Com podeu imaginar, un cop viralitzat el repte, les xarxes socials es van inundar de memes i escarnis cap a l'OMS. I massa poc. Si després de mesos ocultant, obviant i retardant proves evidents sobre la perillositat infecciosa del virus que podrien haver minimitzat l'impacte de la pandèmia, no tenir gens clares les mesures de contenció durant la seva eclosió i, a sobre, estar posicionada als antípodes de fer cap gest de contrició o disculpa per la seva incompetència, si després de tot això, aquesta és la millor estratègia per combatre la covid-19 que la màxima autoritat sanitària mundial, a la qual fan cas -repeteixo- la gran majoria d'estats i mitjans de comunicació d'arreu, ha pogut dissenyar fins a la data... doncs no és que estiguem perduts, és que sincerament ens mereixem l'extermini.