Necessitem dirigents forts, contundents, decidits i valents. Res del que ens rodeja fa pensar que qui té les regnes en l'actualitat compleixi alguna d'aquestes premisses. L'esperpent d'aquesta setmana ha estat l'exemple més il·lustratiu del que anem veient des de fa mesos. Un conseller afirma en una ràdio que les empreses estan obligades al teletreball sota amenaça de sanció. Una consellera assegura que el teletreball és una recomanació, seriosa, però al cap i la fi, recomanació. I un tercer, per por de vessar-la, no fos cas que li reduís punts en la cursa per ser candidat a president, encara afegeix més dubtes als generats pels altres dos. Chakir El Homrani, Meritxell Budó i Ramon Tremosa són els protagonistes d'aquesta història que, tristament, és una més. I a tot això s'hi afegeix el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i no sé quants alts càrrecs més, assistint a una festa d'aniversari d'un diari a Madrid. Però no havíem quedat que la situació és «molt greu i seriosa»? Que tots havíem de fer bondat? ¿Com pretenen que complim si, després d'haver estat més de dos mesos tancats, els que havien de posar mitjans a la primària i als hospitals, els que havien de reclutar centenars de rastrejadors, els que havien de preparar el sistema de cara a la segona onada, no ho van fer? Posin més Argimons i menys polítics preocupats per curses electorals.