Amb aquest títol l'Abadia de Montserrat ha volgut afegir-se a la commemoració del centenari del naixement del professor Badia i Margarit, en un volum editat a cura del pare Josep Massot i Muntaner, premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A l'inici del seu pròleg excel·lent, el pare Massot ens recorda que Badia va ser «una de les figures més destacades i més estimades del país fins a la seva mort el 2014» i ens en presenta amb un criteri exemplar la trajectòria. Ho fa evocant els seus orígens en el si d'una família catalanista i la seva etapa escolar a la mítica Blanquerna dirigida per Alexandre Galí. Badia, que formava part de la lleva del biberó, va haver de fer els estudis universitaris enmig d'una postguerra marcada per la grisor opressiva del franquisme i amb la personalitat d'Antoni Griera exercint-hi, per la seva adhesió al règim, un protagonisme que no es corresponia amb les seves limitacions científiques. Badia, però, conscient d'aquestes mancances, es va posar en contacte amb els Estudis Universitaris Catalans organitzats dins el semiclandestí Institut d'Estudis Catalans, on va seguir cursos de Ramon Aramon i Serra, Jordi Rubió i Balaguer i Pere Bohigas. El pare Massot es refereix a Badia com a «home treballador, metòdic i tenaç» i assenyala la relació que va establir amb Dámaso Alonso, Ramon Menéndez Pidal o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que li va permetre aprofundir en els seus coneixements i començar a teixir una xarxa de connexions internacionals que va utilitzar per donar a conèixer i impulsar els estudis sobre la llengua catalana. Catedràtic de gramàtica històrica des de 1948, el Dr. Badia va contribuir decisivament a organitzar a Barcelona el Congrés Internacional de Lingüística Romànica de 1953 i va sovintejar les estades acadèmiques com a professor a universitats europees i nord-americanes. També en aquest àmbit cal assenyalar la seva implicació en la creació de Centre d'Études Catalanes de la Sorbona o de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i l'assumpció de la part catalana del programa panromànic PATROM (Patronymica Romanica). El Dr. Badia, a més, va promoure amb el seu deixeble Germà Colón un ambiciós Atles Lingüístic del Domini Català que ha estat enllestit sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons. El professor Badia i Margarit, que va presidir el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el Grup Català de Sociolingüística (1974), és autor d'obres fonamentals en el camp de la gramàtica, la gramàtica històrica, la sociolingüística o la història de la llengua. La culminació de la seva vida acadèmica el va dur al rectorat de la Universitat de Barcelona i va rebre les més altes distincions del nostre país. Avui, gràcies al pare Massot, amb la publicació d'Antoni M. Badia i Margarit, un home al servei de la llengua el podem conèixer millor i recuperem dos dels seus textos més representatius: Ciència i passió dins la lingüística catalana i Presentació de la cultura catalana moderna.
