Tot ens acaba arribant. Itàlia va dotar-se d'un estat d'alarma indefinit i Espanya la copia al cap de mig any, amb banda sonora d'esgarips. França dicta un toc de queda i aquí s'imita al cap de ben poc. I ara què més ve? Bèlgica ha tancat les botigues no essencials, Emmanuel Macron ha dictat un confinament domiciliari a l'estil del que es va aplicar a la primavera -però amb escoles-, i Boris Johnson acaba d'anunciar l'equivalent britànic després de superar el milió de casos. Alguns experts -n'hi ha per a tots els gustos- consideren que a Catalunya s'hauria de fer el mateix, i la Generalitat no descarta proposar-ho al Govern central, que és el titular del botó vermell. El recelós quadrumvirat que formen Aragonès, Budó, Vergés i Sàmper podria decretar-ho pel seu compte, però segurament els jutges li ho tombarien. Quan li pregunten per què el decret d'alarma no ho preveu, el ministre Salvador Illa respon: «Estic segur que no caldrà», que llegit al revés significa: «Quan calgui, en parlarem». El president francès també pensava que sumant el toc de queda a la resta de mesures vigents n'hi hauria prou per frenar la segona onada, i va trigar poc a adonar-se del contrari. Els científics diuen que el virus ha mutat i el d'ara és més encomanadís; amb menys contacte ja es transmet. Quedar-se dins el perímetre administratiu de Catalunya de dilluns a dijous, i dins els límits sovint absurds del municipi de divendres a diumenge, no evita el contacte social. Ni tampoc buidar els carrers en aquelles hores nocturnes que ja es buidaven sols. Els hospitals llancen crits d'ajuda, i sabem que els contagiats d'avui no es convertiran en ingressats fins d'aquí a uns quants dies, de manera que aquest indicador, el menys indiscutible de tots, continuarà augmentant. Tant de bo totes les corbes s'aplanin i per la Puríssima s'omplin les estacions d'esquí, però la prudència aconsella estar preparats per als escenaris més desfavorables, i la reclusió domèstica, amb escoles obertes o sense, gaudeix d'una probabilitat que no es pot menystenir. Revisin l'armari d'hivern, ara que encara poden sortir a comprar roba.