Si ho hem entès bé, en respirar, en tossir o, simplement, en parlar, expulsem unes gotes de saliva diminutes, encara que més pesades que l'aire, que cauen a terra després de metre i mig o dos de navegació aèria. D'aquí ve la distància que, en temps de pandèmia, se'ns aconsella mantenir respecte dels nostres interlocutors. Ara bé, al costat d'aquestes partícules afectades per la força de la gravetat, n'emetem unes altres incomparablement més petites que, lluny de precipitar-se, romanen en l'aire anant d'un costat a l'altre exposades a la més lleu brisa. El seu nom tècnic és aerosol i actuen com a plats voladors a bord dels quals, entre d'altres possibles hostes, hi viatja la covid-19. Veritablement, és cert que «hi ha altres mons, però estan en aquest» ( Paul Éluard, crec).

Si ara mateix estossegués al vagó de metro en el qual em dirigeixo al centre de la ciutat, i tot i la mascareta quirúrgica, llançaria a l'aire milers o milions d'aquestes naus extraterrestres que surten disparades dels meus pulmons amb una càrrega potser mortal a bord. Tot és ple d'aerosols ja que tots respirem, tots tossim, tots parlem o cridem o udolem. I no només aerosols nostres (vull dir humans), sinó també aerosols o naus extraterrestres de gossos i de gats i de pardals o merles i altres animals amb els quals compartim l'espai. L'aerosol és el plàncton de l'atmosfera. Aspires una glopada d'aire i entren en les teves vies respiratòries partícules infinitesimals de saliva d'algú que va passar per allà fa dues hores, potser fa cinc dies. A l'interior d'aquestes partícules es desplacen trossos microscòpics d'ADN aliè, que potser acaben fonent-se amb el propi, a més de bacteris o virus inofensius o letals, depèn del caràcter que tinguin.

No cal, en fi, que ningú esternudi ara al vagó de metro o a la carnisseria a la qual fem cua per adquirir un botifarró de Burgos: n'hi ha prou que algú ho hagi fet fa un any. Posats a fantasiejar, tampoc seria estrany que en l'aire suressin encara restes de saliva dels nostres avantpassats amb els seus extraterrestres a dins. I si part de l'aigua trobada a la Lluna estigués formada per saliva nostra, és a dir, per saliva extraterrestre?