Anar a una farmàcia de guàrdia just passada la mitjanit permet fer un tomb per un Lloret fantasmal, tenebrós, inhòspit i silenciós. Les garlandes per a les festes de Nadal que decoren els principals carrers encara no estan enceses i, per tant, no atenuen la foscor dels establiments amb els llums apagats dels aparadors i dels rètols.
El soroll del motor dels vehicles que van i venen, per obligació o per rebel·lia, retruny en la nit encalmada i deserta. Tot i circular lentament, la seva presència és un desafiament als controls de la Policia Local, que, situada en punts estratègics, vigila el toc de queda.
Una noia amb auriculars a les orelles passeja un gos esquifit que ensuma els racons a la recerca d'un lloc per fer les seves necessitats fisiològiques. La mascota s'atura per deixar la targeta de visita al costat d'un fanal i efectuar una dejecció sòlida. L'acompanyant de la bestiola, que només podria sortir entre les 4 i les 6 de la matinada, no porta cap estri ni bossa per recollir la cagarada i continua el seu recorregut amb una parsimònia espaterrant.
A l'altura del Mirador dels Campions, encreuament de la riera i el passeig marítim, un home de cabells blancs, xandall blavós i sabatilles d'esport, es desplaça a pas lleuger tot i que els esbufecs aguts que exhala són una invitació a l'infart. Potser no està assabentat que l'activitat esportiva individual a l'aire lliure està restringida i que ha de romandre reclòs a casa a partir de les deu de la nit.
En un portal del carrer del Torrentó, des de dins del cotxe que avança a poc a poquet, s'atalaia el resplendor d'una burilla. En passar per davant de l'immoble, apareix una dona de mitjana edat fumant una cigarreta. Amb un ampli somriure de complaença saluda aixecant el braç en una clara invitació a un encontre furtiu. Captar clients aquestes nits ha de ser més difícil que trobar una agulla en un paller.
El periple s'acaba a la farmàcia, un local il·luminat enmig d'una obscuritat depriment. La filera de gent amb mascareta posada espera ser atesa i guarda la distància de seguretat.
Mentre es fa cua, es conversa sobre el temor al contagi i la confusió que generen mesures que canvien un dia sí i l'altre també. Així, persones que viuen a Cassà de la Selva (el Gironès) però tenen parents enterrats a Lloret (la Selva) no van poder visitar per Tots Sants el cementiri perquè els pobles no pertanyen a la mateixa comarca. I dissabte al migdia, des de Lloret no es podia anar a un restaurant de Campllong a comprar cargols perquè estava prohibit sortir de la població. Confinament nocturn, perimetral i del terme municipal els caps de setmana. S'arribarà al confinament domiciliari? Que curts de gambals són aquests polítics!
