La nostra necessitat de parlar ens porta a la supèrbia d'afirmar a l'instant. Ens hem acostumat a fer servir la paraula amb finalitats personals. Crec que per naturalesa som la definició que s'engrandeix amb l'ofensa i s'oculta al costat de la insensatesa. A dia d'avui tot és conseqüència d'un cabreig insaciable. Sí, el mateix que moltes vegades es fa servir per socialitzar i tenir «alguna cosa» a dir. Vaja panorama, estar tot el dia de mala llet i ofès; viure així és no apreciar la conseqüència que troba la unitat en un mateix.

L'enuig té moltes utilitats, encara que generalment la majoria són la invenció irritant de l'ego. Sense excepció, tots els disgustos tenen un component obsessiu i en alternar-se amb la imaginació esclaten. A simple vista (somric) molts disgustos són el barret que decora els caps buits. Els cabrejats són personatges que es mouen per escenaris en els quals els oients no distingeixen el gest endormiscat de la seva ment. El nostre llenguatge determina la nostra riquesa; per tant, les persones que pretenen enaltir les seves conviccions amb crits i paraules vils em fan pensar en pobresa mental. La massa, en general, són l'innegable salvatgisme sense ganes d'evolucionar. Les persones civilitzades parlen, els «il·luminats» s'emprenyen i no dominen el vertiginós gest de la histèria. Hi ha tantes coses estèrils que ens obliguen a obviar l'elegància del silenci. Pensin en la ferocitat de moltes paraules i en el camí que estan prenent a dia d'avui. Brutal!

Tota forma d'insistència és una intenció, per tant, dedueixo que els que sempre estan cabrejats i repeteixen cada dia el mateix, no es reconeixen en allò pensat. Ells, és clar, són més d'allò parlat...

Quin denominador comú té la intolerància i l'enuig? Vull pensar que molts, encara que crec que el principal és el buit. M'avorreix veure tanta indignació...

Espanya sempre ha estat traïdora amb les persones brillants, per tant, no és d'estranyar que molts cabrejos siguin el contorn de la incomprensió transformat en brega. De la història mai vaig esperar res, moltes de les coses que ens han explicat han estat la invenció dels que en el seu moment es van proclamar historiadors. El passat (opinió subjectiva) ens torna irritants. És el moment de reiniciar la nostra ment i deixar de veure la vida al costat de l'ombra del passat. Avui és avui.