Farts; n'estem farts!

Nuri Garcia Torrent Palamós

Dimecres 28 d'octubre, 9 h del matí. Tots els gestors/assessors del país, cafè a punt i preparats, llestos, ja... cursa maratoniana per connectar-nos a la pàgina de les ajudes de la Generalitat. Aquest cop ha tocat al sector de l'hostaleria i centres d'estètica: 40 milions a repartir fins que s'acabi el pressupost. Resultat al final del matí: cap ajuda resolta. La plataforma s'ha penjat. Problemes tècnics segons vosaltres... no prevèieu que hi hauria centenars de persones a la mateixa pàgina i al mateix moment? Proper dia a la mateixa hora ho tornarem a intentar...

Senyors polítics, funcionaris, organismes oficials, ajuntaments, administracions... portem mesos i mesos darrere la trinxera d'aquesta maleïda guerra, i només ens poseu entrebancs a les rodes... On són els diners que prometeu als nostres empresaris, als nostres treballadors, als nostres autònoms? Estem cansats de passar nervis amb el SEPE, amb Tresoreria, amb tots els funcionaris d'aquest país. Tant és en l'àmbit estatal, autonòmic, provincial o municipal... tots esteu en el mateix sac.

Ens ho compliqueu cada cop més amb normatives absurdes i surrealistes, amb BOEs que no s'aguanten per enlloc. Els sistemes prehistòrics no funcionen, les plataformes es pengen, Excels interminables d'omplir. Els ERTOs que no es liquiden, telèfons que no ens contesteu, incidències que no es resolen, e-mails que no us digneu a respondre...

No demanem augments de sou, ni aplaudiments al vespre, ni tan sols un reconeixement per part de ningú... demanem treballar amb dignitat, amb una lògica, amb una coherència. Que ensenyeu amb fets i números on són tots aquests diners i aquestes ajudes que prometeu, i que se'ns respecti tota la feina que fem darrere el teló.

Sobre l'eutanàsia

Antoni Rojas Sabalete Girona

La recent admissió a tràmit del projecte de llei sobre l'eutanàsia em suggereix tot un seguit de consideracions que voldria compartir.

Entenc que l'eutanàsia suposa l'eliminació deliberada i moralment inacceptable de la persona humana. Per aquest motiu, cap autoritat pot legítimament imposar-la ni permetre-la, ja que lesiona la dignitat humana.

El fet que la petició de l'eutanàsia neixi de l'angoixa o de la desesperació, no modifica la naturalesa de l'acte, ja que el que necessita el malalt és atenció mèdica, ànim i consol de l'entorn mèdic en lloc d'ajudar-lo a morir.

Hauríem d'aprendre les lliçons que ens venen d'altres països, on milers de persones han mort per l'eutanàsia a causa de sofriments psicològics o depressió. En aquestes crisis de desesperació, a més de les cures mèdiques, el que necessita el malalt és l'amor, calor humà de l'entorn familiar més proper i dels metges i infermers que l'atenen. Juntament amb aquest acompanyament humà, la medicina pal·liativa és un instrument fonamental per alleujar el malalt en situacions tan doloroses.

Pels creients, a més, l'experiència ha demostrat que l'assistència espiritual infon esperança i confiança en Déu al malalt i a la seva família, i així s'afronta la malaltia i la mort amb una actitud més serena.

Com ja ha passat amb la llei de l'avortament, és molt de témer que, un cop aprovada la llei, els esdeveniments acabin lliscant per una pendent sense retorn i les previsions del legislador acabin desbordades, estenent l'eutanàsia a més casos i situacions, tal com ja està passant en altres països. Encara som a temps d'evitar-ho.