Té raó en Xavier Vendrell quan assegura que hi ha gent que ha anat a presó perquè els catalans puguin votar. Hi va haver molts valents que van acabar entre reixes per reivindicar-ho. Passa que cap d'ells era independentista. Aquests estaven ocupats fent fortuna sota el franquisme perquè anys després els seus fills i nets poguessin jugar a revolucions amb el ronyó ben cobert. Els que van acabar presos perquè els catalans poguessin votar, eren gent d'esquerres de tot Espanya, que si una cosa tenien en comú, a més de les seves idees democràtiques, és que cap d'ells va veure mai un independentista català a la presó. Segurament per això van assolir el seu objectiu: que els catalans i la resta d'espanyols poguessin votar, cosa que fan ininterrompudament des de 1977.

En Vendrell, ocupat amb els seus tripijocs, no s'ha adonat que els catalans fa molts anys que voten, i no gràcies a ell i els seus amics, que passen una sola nit a comissaria i en surten amb un aspecte com si la minyona s'hagués oblidat de treure'ls la pols.

La frase que defineix millor tant el mateix Vendrell com els de la seva corda és «amb tot el que he fet per Catalunya, no em toqueu els collons». Es desconeix què ha fet per Catalunya, segurament ho desconeix fins i tot ell, però un sent una frase així i se li talla l'alè, sap que es troba davant d'un heroi i que res de tocar-li els collons, ni literalment ni metafòrica: faci vostè el que vulgui, com si fos a casa seva, de fet ja és a casa seva, no altra cosa és Catalunya per a vostè. Vigili, no es deixi aquell calaix per buidar, de res, a disposar. No li toqueu els collons, per Déu, i deixeu que manegui per aquí i per allà, que faci fortuna de la manera que vulgui i que surti a TV3 com si fos un semideu, que va formar part d'una colla de nens anomenada Terra Lliure i si l'escoltes sembla que hagués militat al Vietcong. Amb tot el que ha fet per Catalunya, mereix també que fem veure que mereix respecte.

Un dia va haver-hi els que es van jugar la pell perquè els catalans poguessin votar, i ara hi ha els que no se l'han jugat mai i únicament volen que se'ls permeti enriquir-se en pau sense que ningú els toqui els collons. Tampoc no demanen tant, amb tot el que han fet per Catalunya.