Pere Aragonès fa funcions de president però es nega a ser-ho. Més enllà de la càrrega ideològica de l'estrafolària denominació que ERC i JxCat van acordar donar al seu càrrec, en una situació de crisi com l'actual s'espera que qui comanda el Govern mostri certs dots de lideratge. Un comandament que s'ha trobat a faltar tant en el desgavell de declaracions inconnexes per part de membres de l'executiu català al voltant de la pandèmia, com en el creuament d'acusacions entre JxCat i ERC pensant en les eleccions.

Enmig d'aquest guirigall, un líder donaria un cop de puny sobre la taula i posaria una mica d'ordre. A la vista de les converses filtrades aquesta setmana, sembla que Aragonès va faltat d'aquesta dosi de mala llet. Diuen que Gabriel Rufián qüestionava el perfil baix del candidat d'ERC: «Aragonès, Capella, Torrent, Vilalta, Sabrià són Pepsicola, Aquarius i Nesquik. Hem de posar-hi whisky». Per això, recomanava posar-li algú al costat amb un perfil «fanfarró» com Dolors Sabaté.

A la inversa, em va recordar El padrí, en el moment en què Michael Corleone destitueix el seu amic de confiança Tom Hagen com a assessor de la màfia. «Mike, per què em quedo fora?» -pregunta el desconcertat Hagen. «No sou un conseller per a temps de guerra», respon Corleone.