La trampa dels concursos públics

Daniel Vivern Lladó girona

Els concursos públics s'han convertit en una trampa per als mateixos que els redacten. S'hi presenten empreses amb baixes temeràries, o bé les que poden permetre's tot un departament d'experts per saber què, quan, com i a qui s'han de presentar els plecs perquè siguin admesos. I després, un cop tot aprovat, resulta que allò que prometia sortir barat surt caríssim, perquè cal afegir-hi un munt de partides «no previstes», o surt un desastre. O totes dues coses.

Experts i comunicació

Pol Amat girona

Cada dia tenim experts parlant pels mitjans i per les xarxes, matí, tarda i nit. Solucions cap, només saben que no saben res i confinament. Estan fent la seva feina? Sembla que no. Uns tancats als laboratoris, altres als despatxos.

Un programa líder de ràdio al matí fa cada dia com un carrusel de la covid, espectacle lamentable. Al principi va ser un recompte de morts, cadascú comptava com volia, la Gencat inclús va arribar a comptar els «sospitosos», ara són contagiats per PCR, és igual que el 90% siguin gent totalment sana, després l'índex R, més tard l'índex de rebrot (per cert, aquests índex són meres probabilitats, no certeses, només cal fer quatre números i veure que no encaixen les xifres), quan convé tornem a posar els morts o els positius o la dada que convingui, la qüestió és entretenir el personal, generar por i ansietat.

Els nous déus, els experts de laboratori i bata blanca, estan a tot arreu, no per millorar la salut sinó per barallar-se entre ells, obtenir poder i acollonir la població. Això sí, mentre no aporten res, malmeten la salut de la població i envien la gent a la misèria, reclamen més diners per ells, que no aporten cap solució científica.

Es pot recuperar la il·lusió?

Cesca Barti Comalat Banyoles

Segons el diccionari, la il·lusió és esperança, amb fonament real o sense, d'aconseguir o que passi alguna cosa que s'anhela o es persegueix i la consecució sembla especialment atractiva.

Quan vivim una temporada dolenta o tenim un mal dia és normal perdre la il·lusió, i més ara en aquestes circumstàncies pandèmiques que ens envolten.

Algunes emprenedores han perdut la il·lusió de muntar la seva idea de negoci, algunes persones han perdut la il·lusió de trobar feina, altres han perdut la il·lusió de compartir amb la parella...

Es pot recuperar la il·lusió? Si bé la il·lusió és una actitud davant la vida, la psicologia, com a ciència del comportament humà, ha mostrat que es pot aprendre i cultivar. Amb il·lusió i esperança es pot viure millor. Per tant, no es tracta d'autoenganyar-nos sinó d'alimentar les ganes de viure sensacions positives i prendre consciència de les idees que ens passen pel cap quan hem perdut la il·lusió i ­donar-los un tomb amb unes altres que ens facin sentir millor. Tot és qüestió de posar-s'hi, és com una mena de gimnàs mental.

La psicòloga Lecina Fernández, en un article sobre la il·lusió, ho expressa de la manera següent: «Recuperar la il·lusió serà un camí d'esforç en el qual cal caminar a poc a poc, viatjant al nostre interior, per buscar i recordar com era la il·lusió i trobar com érem nosaltres amb ella. Recordarem, i amb aquests records cal imaginar-nos cap endavant. Serà necessari persistir i no abandonar i, sobretot, passar a l'acció».

Agraïment a la Fundació Palafrugell

Gent Gran

Margarita Mató López palafrugell

En nom propi i de la meva família, agraïm les atencions i cures que el personal de la Fundació Palafrugell Gent Gran ha dispensat a la meva mare, Isabel López, durant els anys que hi ha viscut i fins al dia del seu decés.

Destaquem la professionalitat de les treballadores en unes circumstàncies tan difícils com les que està provocant la pandèmia.

Moltes gràcies.