Hi ha coses que no hem explicat mai a ningú i coses que ni tan sols ens hem explicat a nosaltres mateixos. Un dia, fa anys, anava en el metro amb la meva mare quan una dona que es trobava a prop nostre es va posar a plorar. Vaig girar la mirada cap a ella i vaig veure que portava una maleta de les d'abans, que eren de cartró amb reforços de metall en cadascun dels seus angles. La meva mare va interposar immediatament el seu cos entre el de la dona i el meu per evitar-me l'espectacle, però jo vaig seguir veient la maleta traient una mica el cap. La dona plorava amb contenció, avergonyida, reprimint-se, i la gent mirava cap a un altre costat fent veure que no veia res.

A mi m'agradava llavors jugar que tenia raigs ics als ulls, de manera que vaig travessar imaginàriament les parets de la maleta i vaig descobrir-hi a dins el cadàver d'un nadó. Vaig veure això perquè uns dies abans la policia havia trobat una maleta amb el cadàver d'un nen a dins. El succés va causar un gran escàndol, sobretot quan es va descobrir que el nen pertanyia a una novícia d'un convent proper. Veiem, en fi, el que ens diuen que veiem fins al punt que encara avui, quan ensopego amb algú al metro arrossegant un trolley, no puc sinó imaginar que porta un mort al seu interior, amb freqüència esquarterat. Fins i tot quan faig el meu equipatge, acostumo a deixar un buit per a la criatura sense vida imaginària que hi ha d'haver en tota valisa com cal.

Una vegada, a la duana de Mèxic em van demanar que obrís la maleta i em vaig posar pàl·lid, a punt del desmai. La persona que m'acompanyava em va preguntar què passava i no vaig ser capaç de respondre-li que portava un mort. Per fortuna, un cop revisada, va resultar que només van trobar roba, però vaig passar uns instants atroços. Una de les raons per les quals viatjo poc és per por que tard o d'hora descobreixin aquest difunt imaginari.

L'altre dia, en una ciutat on vaig fer una conferència, em van regalar, per aquest Nadal, un gall d'indi envasat al buit molt típic de la regió. El vaig ficar a la maleta i quan vaig arribar a casa, en desfer l'equipatge, la meva dona em va preguntar què dimonis era això.

- El cadàver -vaig dir, i em va venir al cap la història de la meva mare al metro.