04 de novembre de 2020
04.11.2020
Diari de Girona

El guió

03.11.2020 | 23:34
El guió

Encara que en diguin tou o perimetral, encara que no sigui estrictament domiciliari o tingui la forma d'un toc de queda, el concepte de confinament comporta unes conseqüències que van més enllà de la simple restricció de la mobilitat. Són més subtils, menys vistoses que la foto d'una cua de vehicles provant d'arribar a una segona residència o aquell mirar el rellotge per no ser al carrer a una determinada hora. El veritable problema de la situació actual, més enllà de la seva necessitat per parar contagis, és que hem confinat l'atzar i la improvisació, i per tant ens ha abocat a la impossibilitat (temporal, sí, però igualment lesiva) de no poder-nos saltar el guió. Compte, que això no és una crítica: és compatible estar d'acord amb unes mesures i patir-les, però vivim a l'era del traç gruixut i voler introduir matisos a una opinió és tan o més difícil que fer front a una pandèmia. Independentment de la sensació que aquest és el conte de mai acabar, a banda d'entrar en un debat permanent amb els altres i tu mateix sobre la conveniència de les coses, no poder aspirar a un trencament de guió és com veure o llegir un thriller sabent qui és l'assassí. Ja cal que estigui ben explicat, perquè si tota la seva força narrativa es basa en el cop d'efecte, la història se't farà llarga i avorrida. Doncs aquest és una mica el resum d'aquests dies. Per descomptat que si tens aficions i vocacions que et fan viatjar amb la ment, l'experiència és prou sostenible, però igualment fa mal adonar-se que pots tenir moltes ganes de veure una persona i les normes, el guió, fan absolutament inviable poder-la veure. Les videotrucades estan bé per simular que hi ha un món exterior, però no el substitueixen, ni tampoc són capaces de captar bé el que es diu només amb la mirada. Al fina del dia et sents afortunat de pensar que els teus i tu esteu bé, que esteu aguantant l'embat amb prudència i salut, però si comences a enumerar el que no pots fer t'adones que en menys d'un any has passat de tenir una vida meravellosament caòtica i erràtica a una en què tu no decideixes ni la meitat de coses. Necessari? Mentre duri aquesta merda, sens dubte. Ara bé, s'està fent llarg i profundament esgotador, sobretot quan constates que el grau d'irritabilitat de molta gent s'està disparant fins a l'infinit i que aquest guió que no pots trencar és el més incert i dispers que has llegit mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit