Aquest darrer cap de setmana hem vist els incidents que s'han produït a Barcelona, Igualada i diferents municipis d'Espanya contra el confinament nocturn i contra les mesures que s'estan aplicant per intentar evitar l'expansió de la pandèmia.
A diferència de la crisi del 2008, el malestar social comença a expressar-se a pocs mesos de l'inici d'aquesta crisi sanitària que acabarà essent una crisi econòmica. Bàsicament per dos motius. En primer lloc, perquè a diferència de l'anterior crisi, per a alguns sectors de l'economia les mesures preses pels diferents governs han suposat un fre absolut de la seva activitat. Sectors com el turisme, l'aviació, la cultura, les fires i esdeveniments, la restauració o el comerç han tingut una frenada dràstica durant un llarg període de temps. Això no té comparació amb cap crisi anterior i significa un any perdut en facturació. Això pot significar la ruïna per a molts empresaris i que molts treballadors s'hagin de quedar sense feina.
I, en segon lloc, perquè aquesta segona aturada ens agafa després d'una aturada duríssima de tres mesos en la qual la gent va saber estar a l'altura i va aguantar estoicament. La recaiguda i un nou possible confinament no serà acceptat amb la responsabilitat del primer.
A la gent li costarà molt d'entendre que s'hagin de tornar a quedar a casa mentre molts d'ells s'han quedat sense feina o no poden obrir els seus negocis.
D'aquí l'encertada mesura d'evitar lluitar contra l'expansió de la covid-19 a través d'altres mesures que no impliquin confinar-se. A casa nostra tenim el confinament nocturn, els tancaments perimetrals municipals i els tancaments de bars i restaurants, a diferència d'altres països, com França o Anglaterra, que han dictat un confinament durant tot un mes.
L'equilibri entre la lluita contra l'expansió de la pandèmia i mantenir l'economia en funcionament, encara que sigui a baix ritme, és clau, si bé la restauració i els sectors més afectats haurien de tenir algun rol que vagi més enllà del tancament obligatori.
No només perquè els pressupostos de l'estat espanyol no són els mateixos que els d'altres països més rics i, per tant, el cost de les mesures recau en els propis afectats, sinó perquè és important que quan aquesta pandèmia passi, es mantingui la màxima musculatura econòmica possible.
I en això també hi pensen molts governs municipals. És molt complicat gestionar situacions com les actuals, en què la majoria de mesures són decidides per administracions superiors però els efectes sobre els veïns i la pròpia estructura econòmica els pateixen les ciutats. I els veïns demanen solucions a l'administració amb menys recursos i que menys capacitat de decidir té sobre aquestes questions.
Paral·lelament, s'accentua la fiscalització sobre les decisions que es prenen en l'àmbit municipal. Algunes previstes amb mesos o anys d'antel·lació. La gent està molt més sensible i l'ofenen coses que en un altre context trobaria normals.
Davant d'això, és important saber trobar el to, perquè les ciutats necessitaran recuperar el temps perdut quan la situació millori i això vol dir que, sense tornar a la situació anterior, caldrà dinamitzar l'economia per tal de salvar el màxim teixit econòmic local possible. Sobretot en àmbits com el comerç, la restauració, l'hostaleria i la cultura.
I això s'ha de començar a preparar ara. Tot i la incertesa. Cal una estratègia de suport a l'economia i a les persones durant aquest període de semitancament, però cal una estratègia clara perquè, quan es pugui tornar a treballar amb una certa normalitat, es pugui recuperar el més aviat millor bona part del que s'ha perdut.
I això és difícil fer-ho si només es pensa en el curt termini i s'està molt pendent del què diran. És una situació complexa per a tothom, en la qual les administracions han de saber trobar el to, actuar decididament per incidir en els sectors afectats durant aquests mesos tan durs, però, sobretot, tenir una estratègia clara i adaptable per quan l'economia es pugui reactivar. El futur de moltes persones i el futur de moltes ciutats depèn d'encertar en aquestes decisions. Aquesta pandèmia ens ha afectat a tots però a uns més que a uns altres i a alguns municipis més que d'altres. Per tant, les respostes han de ser diferents. Qui millor ho entengui més opcions tindrà per encarar el futur amb més opcions.
Són temps complicats i incerts, però en què les decisions del present ens afectaran més que mai en el futur.
