Europa està en xoc per la pandèmia. Cada estat reacciona com pot. No hi ha una mínima política sanitària compartida. La injecció de fons europeus per a la reactivació, lamentablement, no té prou control sobre la seva gestió per part dels estats. Per ara no ha estat capaç de definir una política de reindustrialització o alimentària que garanteixi subministraments bàsics en casos de nous episodis pandèmics o de retrocés traumàtic de la globalització. I en el camp geopolític, situada entre els dos focs de la supremacia tecnològica de la Xina i els EUA.
Mentrestant, més de tres-cents alts executius del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina s'han reunit en la trobada anual, que enguany ha esdevingut encara més crucial perquè ha aprovat el catorzè pla quinquennal 2021-2025, així com la visió estratègica fins al 2035. La Xina és una superpotència a prop de liderar el rànquing mundial i s'està reiniciant després de la pandèmia. En aquest moments, el PIB està creixent al voltant del 4,9%, lluny de qualsevol altre membre del G20 enfonsats en la recessió.
Si l'origen del virus fou xinès, a Wuhan, i es va estendre per tot el món, és clar que les autoritats van subestimar-lo inicialment i ho van encobrir des del partit/estat. Però després sembla, a falta de dades totalment fiables, que s'està controlant cada vegada més el retorn d'infeccions. Però el sotrac per a la Xina i l'economia mundial ha fet reorientar les estratègies de creixement del gegant asiàtic. Pequín prioritza la independència total; una estratègia per alliberar-se del resultat de centrar-se només en la confrontació amb els EUA. I la independència passa per la construcció d'un mercat intern sòlid, capaç d'incrementar el consum.
El nou pla quinquennal té un paradigma: el «shuang xun huan». Tal com va explicar el secretari del partit i cap d'estat, Xi Jinping, al maig, significa «doble circulació». Seria l'objectiu de garantir una autarquia amb característiques xineses, objectiu assolible en un estat de 1.400 milions d'habitants. Producció, distribució, consum de tot i per a tothom a dins de la Xina. Seria l'ideal d'una macroeconomia circular en el marc xinès. Aquesta opció permet a l'economia del comunisme capitalista alliberar-se d'una dependència excessiva de les exportacions, que fins ara centrava la vocació de l'immens aparell productiu. Es tracta de fer-se immune als efectes del xoc amb els Estats Units o amb qualsevol altre mercat subcontinental del món. El pla consisteix a eliminar el pes de les exportacions gradualment per assolir l'objectiu de garantir la demanda interna.
Ara bé, aquest objectiu només es pot aconseguir a través del creixement dels ingressos d'àmplies capes de la població xinesa, multiplicat el pes de les classes mitjanes. Sense l'eliminació de les desigualtats actuals, la demanda interna no pot créixer. Les zones urbanes de les ciutats d'alta tecnologia amb ingressos alts i mitjans-alts viuen literalment en un altre món que la gent del camp. Aquesta agrupa al voltant de 600 milions de persones. I aquestes són el problema per a la doble circulació de Xi, perquè per ara no tenen prou ingressos per impulsar el consum.
Per tant, la Visió 2035 girarà al voltant d'això: un programa per construir un país ric i poderós que pot confiar en la demanda interna i que sempre pot impulsar la innovació des de dins, i per fer-ho intenta construir, per exemple, al sector tecnològic, tota una cadena de control que vagi des de l'extracció de matèries primeres fins al producte acabat.
Sembla com si el cicle històric tornés a fer el tomb de fa segles, quan la Xina era una potència autosuficient, preocupada de preservar la seva societat i indiferent a l'hegemonia mundial. Mentrestant, està clar que batallarà amb els EUA i qui sigui en el camp del 5G, de l'exploració espacial, de la intel·ligència artificial, de l'abastiment alimentari. Els tentacles xinesos a Europa, Àfrica i Amèrica són coneguts.
Al Financial Times, Cao Heping, professor de l'Escola d'Economia de la Universitat de Pequín, opinava que «les incerteses externes estan ampliant el declivi econòmic global i una estratègia de 'circulació dual' serà crucial per a la Xina en els propers cinc anys». I així mateix, Li Chang'an, de la Universitat d'Economia i Negocis Internacionals, avançava que el nou pla quinquennal prioritzarà aconseguir la independència en diversos sectors que Pequín considera clau: semiconductors, el 5G i la computació quàntica. L'esborrany del pla quinquennal es remetrà a l'Assemblea Nacional Popular (ANP, legislatiu) per a la seva aprovació a la seva sessió de principis de l'any vinent.
Mentre la Xina domina el món i està construint una nova Gran Muralla per al futur, a Europa continua la inestabilitat propiciada per l'extrema dreta, l'islamisme polític atiat pel nou otomà Erdogan, amic d'Espanya; i per Espanya, un estat en fallida obsessionat en batalles internes contra els dissidents, però incapaç d'acordar cap estratègia seriosa de futur.
