05 de novembre de 2020
05.11.2020
Diari de Girona

No estem per a santes nits

04.11.2020 | 23:55
No estem per a santes nits

A menys de dos mesos per a Nadal, que és la festa per definició, ni el país ni el món estan per a festes. I menys que ho estaran. Si el virus de la corona insisteix a continuar fent-se viral, com el seu propi nom indica, molt és de témer que per llavors no puguin reunir-se les famílies, de caràcter generalment nombrós a Espanya. Aquí al costat, a Portugal, ja han prohibit les reunions de més de cinc persones: i aquesta sembla que serà la tendència a tot Europa.

Sobraran, per tant, plats per a la taula nadalenca; però tot i així convé veure la situació des d'un punt de vista positiu. Els comensals podran estalviar-se els acudits de cunyats i els cunyats pròpiament dits, que són tota una institució en aquest país. I s'evitaran, a més, els habituals conflictes familiars propis d'aquelles entranyables dates. Per no parlar ja de la feina extra que generalment carrega la festivitat sobre les esquenes de les senyores de la casa.

Santa nit, anomenen temeràriament les nadales a la vigília de Nadal, en què solen multiplicar-se les baralles domèstiques, com bé saben als telèfons d'urgències. Afavorides per l'alcohol i la reunió de gent que amb prou feines es veu la resta de l'any, creixen la nit de Nadal les discussions sobre política, tema que aquest any ha desplaçat el futbol en el rànquing de preferències dels espanyols.

Fàcil és calcular que un grup de gent lleument «animada» pel xampany i tensada per l'amenaça de l'atur s'embranquin en baralles verbals o de les altres. Només cal que feu compartir taula a un fan de Podem amb un altre de Vox (valgui la redundància) perquè la pau se'n vagi en orris i la pacífica nit acabi com el rosari de l'aurora.

Però no tot han de ser males notícies. Gràcies al virus, que alguna cosa havia de tenir de bo, aquesta festa que tanta feina dona a les policies locals veurà notablement reduït el seu usual grau d'incidències en aquest any de la pandèmia.

És difícil saber si d'aquí a dos mesos estarem ja confinats del tot –cosa poc probable– o, simplement, haurem de limitar-nos a sopar per ordre governativa amb els empadronats a la casa. En qualsevol dels dos casos, la propera nit de Nadal no s'assemblarà a cap de les que un espanyol hagi conegut fins ara; i pot ser que fins i tot li agafem el gust.

Restringida la família a la mida habitual que conformen els pares i els seus fills, es minimitzarà la possibilitat de conflictes, per molt cava que se li tiri al sopar per passar les penes.

Els temes de conversa no es reduiran a la sota, cavall i rei de Sánchez, Iglesias, Casado i Abascal ni a les comparacions entre les situacions epidèmiques de Madrid, Catalunya i altres regions. Fins és possible que s'evitin els debats familiars sobre la pertinència de posar a la tele el missatge nadalenc del Rei o una pel·li del tipus Que bonic és viure!

Alguna cosa de profit hauria de portar-nos, en fi, una bestiola causant de tantes dissorts com el punyeter SARS-CoV-2, que ens té en un no viure (de vegades, literalment). Almenys pel que fa a l'entranyable Nadal, el virus ha vingut a donar-li la raó al filòsof i eventual humorista Groucho Marx: «La família és una gran institució. Sempre que t'agradi viure dins d'una institució, naturalment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook