Cartes

Jesús Domingo Martínez girona

Durant aquests vuit mesos de pandèmia hem valorat com mai el treball amagat dels nostres científics i ens hem impacientat perquè no donaven amb la solució en el temps desitjat. Ens han irritat en gran manera els nostres polítics, però potser els hem compadit en algun moment veient la magnitud de l'obstinació. Ens han tenallat la por i l'angoixa, però ens hem descobert lliures veient la llibertat que altres mostraven, i hem comprès l'absurd que és pensar que la felicitat consisteix a no dependre de ningú, i pretendre satisfer els nostres desitjos més profunds amb el consum o amb l'èxit. A casa ens hem acompanyat i fet un fart, i a la fi només el perdó ha pogut deslligar el nus.

Finalment hem intentat reprendre la marxa i vam descobrir que no n'hi ha prou amb la voluntat ni les frases fetes. És temps de fer memòria, de tenir cura de la vida, de teixir una amistat cívica que venci el verí de la divisió. De construir junts el que el Papa acaba d'anomenar la roca del bé comú.

James Bond i el meu primer pecat

pere espinet coll Anglès

Estem en plena efervescència de la dècada dels anys seixanta, per a moltes persones un decenni irrepetible. El Govern i l'Església anaven de bracet, sobretot pel que fa a la censura dels espectacles i també la cinematogràfica. No cal dir que per veure un nu femení la gent havia de travessar els Pirineus.

Ens arriba la pel·lícula Agent 007 contra el doctor No. La censura eclesiàstica del moment diu textualment que és perillosa per la moral, hi ha escenes amb insinuacions provocatives on les noies surten amb roba també molt provocativa. Degut a aquests arguments, la pel·lícula quedava classificada amb un 3R, la qual cosa volia dir que només la podien veure les persones majors de 21 anys.

Recordo com si fos ara que, a l'entrada del cinema, hi havia la parella de la Guàrdia Civil per tal d'identificar el personal assistent. No cal dir que els menors de 21 anys havien de donar mitja volta i cap a casa. Aquest no va ser el meu cas, ja que en poc més de 10 anys era ajudant de l'operador de cabina. Vaig poder veure la pel·lícula i, a més, vaig retallar els fotogrames, on les noies anaven amb poca roba, els vaig vendre als meus amics i a la gent gran que m'ho demanava.

Quan va arribar el primer divendres de mes, calia anar a confessar-se i combregar. No em feu dir els pecats que vaig haver de recitar al pare confessor.

Encara vols estar a Espanya?

Miquel Mompió i Azemar Riudarenes

Català, encara no ets sents independentista davant tot el que estem veient i vivint? Augment de sou a la Monarquia, als diputats del Congrés; pagar 1.350 milions del Castor, comprar 370 tancs nous que no maten virus, mantenir la infraestructura de l'Administració, directors, generals, assessors, homes de confiança... Autònoms que han de pagar, ERTOs, atur, ajuts socials, ajuts industrials, res de res, pendents dels ajuts del temporal Gloria i encara vols seguir dins l'aixopluc i protecció de la madrastra.

Seguim rebent assetjament, detencions, innocents a la presó i a l'exili. Greuge comparatiu en les inversions d'infraestructura i en el desenvolupament industrial, la repressió i la venjança segueix des de Madrid contra Catalunya de tots els governs haguts i per haver.

La Monarquia, protegida pel Govern de torn, augmentarà el seu sou un 6,7% i els pensionistes, un 0,9%. La pandèmia s'ho pot emportar tot, ha deixat al descobert la corrupció, la ineptitud, la falta de preparació, de respecte i gestió ­política, les mancances sanitàries, i tot això per una colla de desvergonyits insolidaris i aprofitats. Però un «bon sopar» que no falti, quan Càritas, Creu Roja i entitats socials no donen l'abast per alimentar i ajudar la població. I aquesta amb raó o sense es comença a revelar.