L'Ajuntament de Madrid està governat pel PP amb José Luis Martínez Almeida, del qual diuen que és moderat i ho fa en coalició de Ciutadans, del qual diuen que és un partit moderat, liberal i de centre. I un be negre amb potes rosses! He buscat el renec més suau perquè òbviament jo diria altres coses. El director em prohibiria publicar l'article i si em deixés els Mossos m'enviarien la BRIMO a detenir-me.

I per què estic tan emprenyat, us deveu estar preguntant? Doncs perquè l'Ajuntament de Madrid ha tret el monument en record de Francisco Largo Caballero. Largo Caballero és un dels gran líders del PSOE i de la UGT de la història, va ser ministre durant la II República i president del Consell de Ministres el 1936 i 1937 i havia estat molt abans regidor al mateix Ajuntament de Madrid.

Va ser detingut a l'exili francès i interrogat per la Gestapo, el van interrogar durant cinc mesos i hi va participar el criminal de guerra Klaus Barbie. El van enviar posteriorment al camp de concentració nazi de Sachsenhausen al nord de Berlín, on va estar quasi dos anys. Allibera el camp l'Exèrcit Roig. Mor a París el 1946.

Doncs ni amb aquesta trajectòria els del PP i Cs s'han tallat ni un pèl. Martínez-Almeida i Begoña Vilacís del Cs governen amb el suport de Vox. Sense vergonya.

Si això passés a Anglaterra, Alemanya, EUA, França o Itàlia hi hauria una crisi política de dimensions colossals.

El que més em sorprèn és la falta de reacció de la cúpula dirigent del PSOE, el més lògic seria que amb aquest atac trenquessin totes les relacions amb aquests tres partits. Quan una organització no és capaç de defensar la gent que l'han precedit té un problema molt gran, no de cara al passat com pot semblar a simple vista, sinó un gran problema de cara al futur.

Hi ha hagut més reacció als partits a l'esquerra del PSOE, una cosa inversemblant. Cal que el PSOE recuperi la seva tradició republicana i sobretot la seva enorme tradició antifeixista. Però a més els ciutadans si no som capaços de defensar la memòria dels que van anar a parar als camps de concentració nazis és que alguna cosa estem fent malament, molt malament. Els camps nazis són una frontera entre la civilització i la barbàrie. Primo Levi, potser un del referents més transcendents, escrivia: «En un Estat autoritari es considera lícit alterar la veritat, reescriure retrospectivament la Història, distorsionar les notícies, suprimir-ne les autèntiques, afegir-ne de falses: la informació se substitueix per la propaganda». Embrutar la memoria de Francisco Largo Caballero és feixisme, diguem-ho alt i clar.