Si us parlo de l' Edward Aloysius Murphy, molts posareu cara de pasta de moniato. Si tot al darrere afegeixo que va ser el creador de les conegudes Lleis de Murphy, segur que el rictus us canvia. El personatge en qüestió, un enginyer aeroespacial de les Forces Aèries dels Estats Units de mitjans de segle XX, va suggerir fins a vuit supòsits diferents en què les desenvolupava amb concreció científica, sent la més coneguda la segona, aquella que diu que si una torrada amb mantega a sobre cau a terra, ho farà del costat de la mantega. Més enllà de la conya en què tothom s'ha pres sempre aquesta i la resta de lleis, un fet que mai va assimilar massa bé, el fet és que el bo d'en Murphy les va idear com a fonament fidedigne del treball empíric, per obligar el tècnic més metòdic a preveure sempre el pitjor dels escenaris possibles. D'aquí s'extreu la primera d'aquestes lleis, la que dona la raó de ser a totes les altres i que enuncia, a tall de sentència, que si alguna cosa pot sortir malament, sortirà.

Com deia, la societat s'ha pres sempre amb poca seriositat tot aquest llegat tècnic-científic, sobretot les institucions polítiques, un fet que la nova normalitat ens confirma dia rere dia, fins al punt de convertir les declaracions del president espanyol en referència a l'eclosió pandèmica, aquelles de « ¿Quién iba a saber?», en un monument a la ignorància, si no en un cop de puny a la intel·ligència. Sol passar que quan obvies Murphy, no et queda més remei que anar fent. I així estem des de fa mesos; aquí caic, aquí m'aixeco davant l'impacte d'aquesta segona onada que tothom preveia menys qui ho havia de fer. Bona mostra d'això la posa, és clar, el Departament d'Educació que, a la deriva des de fa anys, ha acabat de tocar fons amb el context víric, si no ho havia fet abans. Ara, amb la connivència del Departament de Salut -que pobrets, tampoc és que hi toquin gaire- ha decidit que els docents s'encarreguin de controlar la presa de noves mostres de PCR als alumnes per així alleugerir -diuen- pressió sobre el sistema sanitari. Si això no és invocar les lleis de Murphy!

Educació ja ha dit que estiguem tranquils, que tot anirà bé, que els centres educatius rebran uns kits formatius molt macos i entenedors. Tant és així que l'últim que va intentar entendre res vingut del Departament, va acabar lobotomitzat com en Randle McMurphy al final de Alguien voló sobre el nido del cuco. Els professors, a més, hauran de custodiar les mostres fins que els sanitaris les recullin i hauran d'informar a les famílies sobre les quarantenes. Vist que estem capacitats per fer de tot, espero que l'experiència em convalidi per poder muntar-me una consulta de tocologia a les tardes, que un servidor sempre ha volgut ser ginecòleg per allò del miracle de la vida. Ara que, una cosa us dic: mals temps per tenir criatures. I encara més per esperar que surti res aprofitable d'aquest sistema educatiu.