07 de novembre de 2020
07.11.2020
Diari de Girona

Necessitem que es governi

07.11.2020 | 00:07
Necessitem que es governi

Quan va començar la crisi del 2008 hi havia coses que no entenia. Un dia vaig dir a un amic economista que m'agradaria parlar-ne. Va dir: «Quedem un dia però com un tast ràpid et diré que, periòdicament, ningú sap ben bé per què, el món es torna boig». Tothom, les institucions, els sindicats, els empresaris i fins i tot els bancs es creuen que som rics i gasten, viuen, deixen diners com si ho fóssim de veritat fins que algú diu: qui paga la convidada? Qui retorna els diners? I llavors tots a córrer perquè a tothom els agafa desprevinguts. Què passa? No vivíem tan feliços? Òbviament no és tota la veritat però és una explicació coherent perquè és veritat que hi ha moments que un no sap per què li sembla que tot és de color de rosa fins que cau de cul i s'adona que la realitat no és la que imaginava.

El procés a Catalunya té molt a veure amb un món imaginari. Les frases més punyents del procés com «ho tenim tot preparat», «el món ens mira», «Europa ens acollirà», etc., s'han mostrat totalment falses però la gent continua creient. Algunes declaracions com les de la portaveu del govern durant els primers dies de la pandèmia dient que si fóssim independents aquí hi hauria hagut menys morts, o les converses telefòniques protagonitzades per Vendrell i els anomenats «cervells del procés» estan fora del que la meva imaginació és capaç de concebre, ni després d'una nit de borratxera se m'haurien acudit semblants bestieses. El col·lectiu independentista va perdre el nord, es va tornar boig, hi va haver un momentum en què la gent va creure que tot era possible.

Però tant en el cas de la crisi del 2008 com en la de l'independentisme no tothom té igual responsabilitat. Hi ha la gent en general que no s'adona de la realitat i es deixa portar per la «moda», viu en un món virtual en el qual se sent còmode, sigui perquè tenir diners i poder fer el que un vulgui és agradable, sigui perquè imaginar que els problemes deixen d'existir dient que la culpa la té Madrid o que si fóssim independents tot seria meravellós, pot ser reconfortant i més si es fa passar com una «revolta» perquè aleshores, a més, un se sent com un heroi, realitzat i implicat. Però també hi ha els dirigents que haurien de veure els problemes.

En la crisi del 2008 hi va haver qui va guanyar molts diners i les desigualtats van augmentar (potser no va ser casual), en el procés uns dirigents ineptes han mantingut el poder i uns «vivales» han fet (i continuen fent) grans negocis a costa dels somnis i tampoc està clar que sigui casual. En el cas de la crisi econòmica el bany de realisme va arribar quan algú va preguntar qui pagava la festa però, quin és l'aturador de la bogeria del procés? Com es pot fer patent que han estat vivint en un món imaginari? Aquesta és la gran pregunta.

El que necessita Catalunya avui és ser ben governada per resoldre els problemes reals dels ciutadans, fer front a la pandèmia, reforçar l'estat del benestar, reduir les desigualtats, pal·liar els efectes de la crisi econòmica associada a la pandèmia, modernitzar el teixit productiu, etc. D'això hauria d'anar la campanya electoral que ja s'ha iniciat però serà difícil discutir d'aquests temes en un ambient on prop de la meitat dels ciutadans viuen en una bombolla del «si fóssim independents tot això estaria resolt». Podríem preguntar-nos com es resoldrien els problemes? Però això «són figues d'un altre paner», per als independentistes és veritat per principi, no calen més explicacions, és dogma de fe. Si un vol viure en una bombolla resulta difícil fer-lo sortir a veure la realitat.

Mentrestant la pandèmia està fent estralls aquí i a tot Europa i en el món real la gent se sent poc protegida, els problemes econòmics els assetgen i es llancen al carrer. Aquests dies hem vist manifestacions, amb un cert grau de virulència, a Barcelona o Madrid, però també en altres ciutats d'Espanya i d'Europa. La ultradreta mira de treure'n profit. Als EUA els problemes econòmics de les classes mitjanes blanques que havien perdut o veien perillar els seus llocs de treball van donar la victòria a Trump, aquí haurem de veure quin impacte tenen els neguits sanitaris i econòmics de la gent en les eleccions, quin serà el resultat electoral de Vox? Per fer front a aquesta amenaça tornem a necessitar que es governi bé, que la gent vegi que es fa tot el possible per resoldre els seus problemes, no serveix passar de puntetes esperant la Icària ideal que tindrem en un futur si aconseguíssim la independència perquè mentrestant podem caure, amb més o menys força, en el parany de la ultradreta, poca broma, estem advertits.

Esperem que la pandèmia i les seves repercussions econòmiques ajudin a despertar els independentistes del seu somni. Al món una victòria de Joe Biden seria una bona notícia per la seva defensa dels acords i el multilateralisme. Amb ells el món ha anat avançant i estem en un moment en que són més necessaris que mai.

Als països europeus els partits de govern s'estan adonant que cal defensar la democràcia del populisme i la ultradreta i fan front comú als seus països i al parlament europeu sobretot per defensar els fons de recuperació. Aquí també necessitaríem un acord dels partits de govern en els temes bàsics tant a Espanya com a Catalunya per fer front als problemes i defensar la democràcia. Els pressupostos són un bon moment per fer un necessari exercici de sensatesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook