La prostitució mou a l'any centenars de milions d'euros, un jaciment de capital subterrani que no apareix en cap llibre comptable ni computa en el PIB ni millora la vida dels qui exerceixen aquesta activitat. Aproximadament un 15% dels homes consumeixen sexe pagat, al qual destinen un pressupost d'uns 800 euros anuals. Són números que afloren un dels àmbits en els quals la desigualtat aguaita amb més cruesa; que es mou pels canals de l'exclusió, segons els experts. La raó és que 9 de cada 10 prostitutes preferirien no ser-ho, així que resulta fàcil deduir que al segle XXI l'esclavitud circula lliurement sota la pàtina de normalitat amb la qual venem la imatge de la nostra societat moderna, i a l'interior dels pisos on molts intercanvis d'intimitat comprada a baix preu acaben amb maltractament o vexació.

Aquesta realitat és l'extrem d'uns estereotips que segueixen arrelats en la nostra cultura, on quatre de cada deu puters encara es pensen -o això diuen- que els qui els venen el seu cos ho fan per plaer, quan la veritat és que estan contribuint al fet que la pobresa, cada vegada més, tingui gènere femení, a través de l'engany, l'explotació o l'extorsió, molt presents en les xarxes d'aquest negoci que converteix en milionaris als seus proxenetes gràcies a la clandestinitat en què es mou.

D'altra banda, el sentit del gaudi sexual segueix mediatitzat per la pornografia, que perpetua mites com aquest, especialment entre els adolescents -diversos informes alerten de la seva perniciosa influència-, i desenvolupa relacions de poder que expliquen que la violència masclista segueixi sent un dels mals endèmics del planeta; cada dona assassinada és la constatació de moltes altres que suporten en silenci abusos, discriminació, desigualtat o assetjament. El sistema mira de protegir-les, però creix amb força la necessitat d'intervenir sobre la causa i no només procurar la protecció quan ja s'han produït les conseqüències.

Arran de l'últim crim masclista els psicòlegs han alertat que cal revisar protocols, actuar sobre els clixés que nien amb tota naturalitat en les relacions, en la presència pública, en la correcció política, en l'expressió dels nostres afectes, perquè de res serveix inhibir impulsos maleïts amb regles que sempre és possible transgredir, i penedir-se -o no- després, quan la víctima ja ho és definitivament. Cal una nova mentalitat; el tràfic de persones -en especial, dones i nenes- segueix sent una de les principals fonts de diners il·lícits en el món actual, després del narcotràfic i la falsificació, i ho és perquè té demanda. Pot ser que molts se sentin lliures de culpa per no formar part directa d'això, però han de saber que la depreciació de la feina de les cuidadores, la revictimització de les dones violades, la feminització de la pobresa, la discriminació laboral o el llenguatge sexista -vicis propiciats per una àmplia majoria de la població, segons les estadístiques- són el camí pel qual es transita cap a un masclisme radical i són, també, indicadors clars i visibles que l'estratègia no està funcionant i que urgeix canviar-la.