08 de novembre de 2020
08.11.2020
Diari de Girona

El microones Trump

08.11.2020 | 06:00
El microones Trump

La societat actual està configurada per sistemes que tenen unes evolvents, talment com l'espai interior d'un globus: les parets del giny són els límits de la societat. I de què està formada aquesta membrana exterior? Doncs de les relacions personals, jurídiques i econòmiques que necessita la societat per conviure. És bàsic no trencar l'evolvent pel manteniment de la societat i per crear les condicions al seu interior que facilitin que cada individu pugui trobar el seu desenvolupament i la seva felicitat.
A la ciència s'explica un concepte a Termodinàmica que és l'entropia. Un concepte difícil, però que ve a dir que, com més desordre té un sistema, més entropia té. Encara diu una cosa més important: quan un sistema passa d'un estat de baix desordre, a un altre de més desordre, es perd irremeiablement energia que no es podrà recuperar. Per explicar el concepte sempre es mira el que passa amb l'aigua en els seus tres estats. Quan està en estat gel té el mínim desordre. Quan apliquem calor el gel es transforma en aigua, puja de volum i les molècules comencen cada vegada a moure's més ràpidament. Si apliquem més calor aquestes molècules s'escapen de l'aigua i passen a fase vapor. En tot aquest camí, el desordre ha anat augmentant, fins el punt que l'aigua s'escapa del seu sistema.
Tot això ve a lloc arran del que està passant a Estats Units amb Donald Trump, que no deixa de ser només un reflex del que passa al món. El president Trump és un provocador nat, que aixeca permanentment els ànims dels votants a favor i els contraris, portant contínuament a enfrontaments entre uns i altres. Ha fet coses que algú havia de fer, com dir a la Xina que no pot continuar creixent permanentment a expenses de la resta del món, o no entrar en noves guerres. Però la seva manera de fer xulesca, només escalfant el populisme, ha portat a un augment de l'agitació al seu país, esdevenint finalment un perill: imaginem que no accepti els resultats i que els seus seguidors comencin a disparar pels carrers... ja tindrem la confirmació d'on no s'ha d'arribar.
El món actual és terriblement complex, cada vegada més, i això ens porta a viure més a prop dels límits, d'aquella molècula d'aigua que vol sortir del sistema. Expliquen que en un submarí o en l'estació espacial, per les dificultats que hi ha d'aïllament, no es podria viure sense una rígida disciplina que comporta horaris i pautes molt estrictes. El seu funcionament és el de mantenir el mínim desordre, la mínima entropia.
La globalització ha estat el fenomen més gran en la història de la humanitat per l'augment de l'entropia. Només cal mirar el radar d'avions o de vaixells als mapes per veure que hem construït un món en forma d'eixam, amb persones i mercaderies en continu moviment d'un costat a l'altre, escalfant la Terra, perdent energia i recursos en quantitats ingents. Per això el fre de Trump a aquest moviment ha estat important. Però ho ha fet augmentant el desordre intern, fent més gran les desigualtats si cap, impulsant el concepte de jo i només jo, foragitant la solidaritat entre persones. La mateixa pandèmia és un exemple de la conseqüència d'haver creat un desordre important: no només s'escalfa la Terra, sinó que es transmeten virus. La solució per controlar la pandèmia és reduir la mobilitat, aplacar el desordre, restar amb menys contactes i introduir ordre en els horaris i en l'activitat personal. En definitiva, per reduir l'entropia no s'ha de confiar exclusivament en les vacunes.
El risc que una societat determinada augmenti el desordre cada vegada més, és que sobrepassi els límits, que trenqui la membrana que la cohesiona, que saltin pels aires les lleis, l'ordre mínim i on cada individu apliqui la seva justícia. L'exemple més sonat d'aquest fenomen va ser el sorgiment del nazisme amb l'arribada d'Adolf Hitler, propiciat per un període convuls on l'economia va arribar a una inflació inimaginable, perdent la societat qualsevol referent per continuar cohesionada. Llavors la democràcia es va trencar i va arribar l'autoritarisme en forma de dictadura nazi. El risc major de viure molt a prop dels límits és el trencament de la democràcia perquè, quan el desordre trenca els límits, quan l'entropia arriba a un punt llunyà, la solució és fer-la abaixar, reintroduir l'ordre, i això sovint passa per una dictadura més o menys greu, sovint disfressada de democràcia. La llei mordassa va per aquí, i hauria de ser un avís del perill que comporta. O l'aplicació de la llei antiterrorista a tothom que es mogui. Són exemples (democràcia espanyola) d'una membrana que es va tancant deixant menys volum de llibertat, per tant apropant la societat als límits.
Per tot plegat és important que Estats Units retorni a un camí de més calma, de més consens intern i internacional, que rebaixi l'entropia i ajudi que el món es calmi per trobar els nous camins que s'estan dibuixant, gens fàcils.
Tots coneixeu el microones. Potser no sabeu que el seu funcionament es deu al fet que el que fan les ones és fer vibrar molt ràpidament les molècules d'aigua dels cossos, de forma que el moviment provoca l'escalfament de l'aigua i, per contacte, a tot el que l'envolta. Doncs bé, el que cal és evitar i treure del sistema a tots els personatges que fan de microones, agitant les masses pel seu benefici personal, portant la societat a haver de viure sempre prop del límit, amb el risc que un dia la democràcia no pugui aguantar i arribi un règim autoritari que voldrà retornar l'ordre, la mínima entropia. No més microones com Trump, si us plau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook