Hi ha silencis insolents i capritxosos que emulen l'essència del menyspreu. Ara, no és apropiat deixar-se absorbir pel mal humor; l'inespecífic (tard o d'hora) deriva en insolència. Penso que al costat del mal humor es gesta la tirania que per endavant estableix finals. La vida (opinió subjectiva) s'estableix amb principis. Fins i tot en els mals moments hem de propiciar rialles sonores i veure que el so que més valor té és el que ens obliga a projectar el millor de nosaltres.
El que estem vivint està arrencant les entranyes de tot allò establert. La vida ordinària ja no és el suposar de la tradició i per dret (no queda altre remei) toca renovar-se.
La humanitat s'està tornant mandrosa i no té ganes de res. Crec que és el moment de despullar l'humor i veure la voluptuositat de les seves formes. Quin atipament em produeix veure que només veiem la vida amb un nom i una data. Ja estem (i encara falta un mes) començant a ser l'absurda ambició d'un massapà i el somni de bondat que es dissipa en quinze dies. No podem disposar l'alegria amb l'ordre de calendari. Ni de conya! Ni esperar Nadal per harmonitzar la nostra vida amb rialles, afectes i bon humor. No està la cosa per esperar; al costat de moltes esperes mor el cos i l'esperança. Cada dia pot ser l'últim, per tant, és important ser intenció de vivència i no esperar res, ni a ningú. Pel que sembla molts creuen que al costat de la serietat es lliura la mort, i han decidit anar per la vida amb cara de cogombret agre. Riure és sa, estar amargats no.
És el moment d'inundar les cases d'alegria i veure-hi la presència d'una gran matriarca. Molts no comprendran el meu plantejament, ja sabem que des de nens ens ensenyen a identificar dificultat amb mal humor, i l'apassionament amb la facilitat. A sobre d'estar passant-ho malament: hem d'estar amb cara de pocs amics? Doncs amb mi (somric) que no comptin. Vull riure fins que la mort em trobi en una cantonada i s'espanti de tan discordant enrenou. Siguin feliços i intentin menjar nissos.
