El principal poder d'Estats Units és que la seva presidència marca l'estat d'ànim i de salut de les democràcies occidentals. El primer canvi desitjable en l'ànim irradiat des de la Casa Blanca seria que Joe Biden governés fent veure la seva edat. Ja sé que no es porta, però valdria la pena provar. El canvi valdrà la pena per compensar Donald Trump, aquesta persona transedat que als 70 anys es comporta i sent com el nen tirà i l'adolescent que no suporta l'avorriment que ell mateix es produeix.

Biden no va guanyar la presidència per tenir 77 anys. Tota la identificació que es dona en el nou joc de l'era de les identitats no funciona quan es tracta de l'edat de Biden i ell ho sap. Les dents amb les quals somriu no són seves perquè ha anat compassant la seva boca als avenços de l'ortodòncia estètica i la seva sòcia l'ortodòxia moral. Només els empelts capil·lars que es va fer anys enrere li permeten pentinar aquest halo blanc que contraria la seva alopècia primerenca. La seva mímica jovial és dels temps en què els nens nord-americans eren anomenats «Peewee» i «Jimbo» i és d'acord amb conservar el Joe de jove senador (valgui la contradicció etimològica) sense arribar mai a ser Joseph. Que segueixi entrenat per a la carrera dels 25 metres llisos de passarel·la amb la qual contradeia els que el veien més com a resident de la tercera edat que com a president de la primera potència, però que es comporti com un home de la seva edat, si és que els anys li han portat serenitat i tremp com cal esperar en qui té mig segle de carrera política.

L'edat no porta saviesa, com demostren els vells necis i impacients, però a la majoria de les persones els minva el constrenyiment i això les fa menys vulnerables a l'apressament. Aquest assossec no és dolent en uns temps interessadament accelerats en què es valora més la velocitat de resposta que la correcció de la resposta i es considera la disrupció contínua com la millor manera de conduir-se, encara que només es donin cops de volant de xofer boig.