Estaran vostès d'acord que el panorama present i futur en aquests moments és desolador. Diuen que de les crisis se n'aprenen grans lliçons, però mentre hi som pel mig tot ens sembla inaguantable i inassumible. Queda demostrat que el que importa a la gent en aquests moments és la salut com a prioritat absoluta, però immediatament després ve l'economia, feina, diners, subsistència, projecció de futur, projectes, il·lusions, cultura, ensenyament... Sentim a dir als polítics -i està molt bé en alguns casos, però en d'altres és desafortunat- «us ajudarem», mesures per aquí, bonificacions per allà, rebaixes del 50% de lloguers de locals comercials amb els diners dels altres... No discutiré les mesures que la Sanitat pública està aplicant, perquè no tinc prou coneixements per qüestionar-les ni proposar alternatives, malgrat que alguna ens pugui semblar equivocada. Possiblement qualsevol de nosaltres al seu lloc faríem el mateix, o pitjor. No hi ha una recepta màgica que ens digui què s'ha de fer. Calen coneixements, intuïció, serietat i acció.

Resistir és guanyar: ens manca il·lusionar-nos, tenir el cap fred i confiar en la nostra gent. La nostra Girona, des de molts anys ençà, té dos grans motors econòmics de vida, que ara amb la covid-19 han quedat arrasats: són els serveis i el turisme, molt importants per a la nostra gent i el futur de la ciutat. És obvi que el tema serveis farà un gir de 180 graus, i que canviaran moltíssimes coses. Qui no sàpiga veure els canvis que venen té grans possibilitats que l'onada se l'emporti. Som una ciutat de serveis i de futur, no en tinguin cap dubte.

Parlem de turisme a la nostra estimada Girona: hotels, apartaments, restaurants, bars, cafeteries, comerç... Entenc que hi ha tres coses a fer des d'ara mateix. Però primer preparem-nos per al que vindrà, actualitzem-nos, innovem, il·lusionem-nos... Però, sobretot, actuem.

Primer.- A Girona ciutat, tenim uns 700 espais públics, entre carrers i places. El més important turísticament parlant és el passeig Canalejas, i molt possiblement és també un dels més degradats. Il·lusionem-nos: arreglem Canalejas, d'on es veuen i es gaudeixen les cases de l'Onyar, fem-hi un carrer de vianants i terrasses, des de la plaça Independència fins a les vies del tren, amb plataforma i barana en forma d'onades, il·luminem-lo convenientment, posem-hi una vegetació adequada, netegem l'Onyar i restituïm-ne l'estètica dels edificis, de façanes força degradades. Projectem-lo i modernitzem-lo.

Segon.- Busquem i trobem la nostra icona de ciutat, amb estàtues o elements significatius de pedra, marbre -no de metall- als quals els turistes i la nostra gent els puguin demanar desitjos i que alhora condensin la imatge de la ciutat per difondre-la arreu. Ja en tenim dos o tres. Arribem a unes trenta unitats escampades pel Barri Vell i també per la resta de la ciutat. Això, tan senzill de portar a terme, en uns cinc anys crearia uns fluxos de turisme familiar de qualitat garantida. Retornem la parada per pujar i baixar dels autocars a sota les vies, on eren abans. No cal fer anar la gent, especialment la que ja té una edat, fins a Fontajau. «Rectificar és de savis», deia la meva mare. És cert que aquest tipus de turisme d'avui no deixa gaire diners en el dia a dia, però ara que vivim en l'època del Facebook, Instagram, Linkedin, Pinterest, Twitter... els visitants de qualsevol edat són uns autèntics propagadors del «boca-orella» a preu gairebé gratis. Museïtzem els deu ponts de la ciutat. I no estic parlant d'una inversió exagerada. Donem vida i color al Barri Vell i a la nostra ciutat en general amb flors i plantes arreu, balcons, terrasses... de la nostra gent. D'idees, en sobren. Només cal posar-les en pràctica.

Tercer.- A la nostra gent, el nostre millor actiu, li costarà un esforç molt notable, però tornarem a obrir, renovats, tots els comerços i negocis que s'estan tancant, que són molts. Ho portem a l'ADN, això de la gent. I tinguem en compte, a més, la gran quantitat d'edificis, història, carrers... amb més de 2.000 anys d'antiguitat. Això no ens ho prendrà ningú. Quan hagi passat la covid-19, que tard o d'hora ho farà, ajudem la nostra gent a tirar endavant. Els garanteixo que no ens fallaran, perquè ho porten i ho portem­­ a dins.

Ens en sortirem, segur. Estimem Girona. Passió per Girona.