Fa temps que les oficines de l'Administració General de l'Estat a Girona han deixat de donar el bon servei que tot administrat es mereix. Avui, és ben palesa la insatisfacció tant de la gent que ha d'acudir a les seves oficines com dels funcionaris que els han d'atendre. El mal servei o, millor dit, el no servei, són objecte de crítica i emprenyament generals. El funcionariat, a més d'insatisfet, se sent pressionat i, en conseqüència, està esgotat i estressat. La cosa no és d'ara. Ve de molt enrere i, tot i que que la covid19 ha agreujat el problema, no és, ni de lluny, la causa principal del desori. Fa més de vuit mesos que, fent-me ressò de les queixes i el malestar ciutadà que aquest tema provoca, vaig escriure un article en què intentava posar de manifest una obvietat: l'Administració de l'Estat a Girona, que havia estat una administració àgil i eficaç, actualment ha deixat de ser-ho fins a uns extrems alarmants. I ho ha deixat de ser en serveis fonamentals com l'oficina d'Estrangeria, el SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal), l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) o la Direcció General de Trànsit, entre d'altres.

És lamentable que els mateixos funcionaris de la PN hagin de fer públic als mitjans de comunicació el que qualifiquen de col·lapse del sistema i que denunciïn que, a l'hora de renovar papers, els estrangers han de fer un periple per diverses oficines, totes amb cita prèvia, amb la conseqüència que la renovació d'una targeta de residència, per exemple, tardi vuit o deu mesos i que quan, finalment, l'obtenen, ja està pràcticament caducada perquè, moltes vegades només tenen vigència per un any. En ser una administració que molts sentim ben nostra, sap greu sentir CCOO i altres sindicats quan expressen que «el territori català és on l'Estat ha reduït més plantilla (fins al 27% en deu anys)» i quan manifesten que «la gent pateix obstacles i dificultats per tenir drets que impliquen la mateixa vida».

El calvari que han de passar molts homes i dones per les oficines d'Estrangeria i els retards consegüents per renovar els permisos de residència, els comporta problemes seriosos a la feina, ja que els empresaris no poden renovar el contracte de treball a ningú que no tingui el permís en vigència. Amb el permís caducat, tampoc no poden trobar feina, encara que demostrin que estan en procés de renovar-lo. I, així, un seguit de conseqüències negatives.

A més, les tramitacions s'han de fer per força via internet, i això obliga els sol·licitants a buscar-se una gestoria i pagar-la, o bé fer-ho amb certificat digital propi, cosa que ni els immigrants ni molta gent no saben utilitzar. D'altra banda, un cop tenen la resolució, després cal que demanin cita per posar l'«empremta», que és un altre procés llarg perquè costa molt obtenir-la en un període raonable. Això fa que, tal com els sindicats han explicat, la gent arribi a pagar quantitats exorbitants per aconseguir aquesta cita sense que, d'altra banda, això sigui garantia d'escurçar terminis. Una altra dificultat és que, com que la comissaria de policia de Girona està saturada, per fer-ne més via, treballadors que resideixen a aquesta ciutat o rodalies han d'acabar anant a altres comissaries potser no tan carregades com ara Sant Feliu, Lloret de Mar, Figueres, Camprodon o fins i tot Puigcerdà.

Pel que fa al SEPE, quasi mai no hi ha cites presencials disponibles. Això obliga els interessats a tramitar els subsidis i l'atur per internet, i ho han de fer utilitzant certificats digitals o CL@VE que no saben utilitzar. Malgrat que els advocats i les gestories de vegades disposen del certificat digital del client, no tenen, malgrat tot, accés a tota la informació que els permeti tramitar les prestacions de manera correcta. El resultat és que molta gent es queda sense percebre el subsidi de 426 euros que, de vegades, és tot el seu sustent. A l'INSS, passa pràcticament el mateix; no hi ha cites prèvies, tot s'ha de fer per internet, no hi ha personal suficient i... les prestacions s'acaben perdent.

Davant d'una situació com aquesta, que sense ser voler ser alarmista, només es pot qualificar de greu (de gravíssima?), sembla com si als responsables polítics no els preocupés gaire ja que ningú no surt a donar explicacions. Com si es tractés d'un «imponderable» contra el qual no es pot fer res i esperessin que el pas del temps o la naturalesa (que diuen que és sàvia) obrés algun prodigi. Sé que exagero i que aquesta visió, a més d'errònia, pot semblar cruel i injusta, però la impressió de molta gent és aquesta.

I ara, unes quantes preguntes: Segur que no s'hi pot fer res? Ens hem tornat insensibles o impotents? Com és que ningú no explica quines són les mesures concretes que s'estan duent a terme, si és el cas, a curt i mitjà termini? Quins són els imponderables, si és que n'hi ha? Quines mesures urgents es pensen prendre a partir d'ara? Per què no es fan, de manera immediata, contractes de personal interí com s'havia fet en temps no tan pretèrits i que havien donat bons resultats? Potser hi ha dificultats per cobrir les places vacants amb funcionaris d'altres punts de la geografia espanyola, però a Girona tenim homes i dones ben preparats, joves i de mitjana edat, que estarien contentíssims d'entrar demà mateix si se'ls contractés, malgrat fos de manera temporal. La gent pot entendre que no hi hagi solucions màgiques, però, com a mínim, necessita explicacions del que s'està fent i, si no es fa, per quines raons? Ningú s'adona de la mala imatge que això suposa per a l'AGE i, per tant, per al Govern?

Sé que res no és tan fàcil com sembla però la situació ha arribat a un nivell de desgavell que s'ha fet insuportable. Una situació que per injusta, a més d'incomprensible, a molts ens fa mal al cor. Hi ha un «mosqueig» generalitzat que no és bo per a ningú, i menys en període preelectoral. Cal reaccionar d'una vegada i prendre mesures ràpides que, encara que no ofereixin solucions immediates, almenys obrin el camí a l'esperança. L'administrat ho exigeix i els homes i les dones que estan prestant el servei en unes condicions francament millorables, també. No cal ser un Ciceró per preguntar-se, carregat de raó: Quousque tandem?