Un trilema es defineix com una situació problemàtica en què entre tres proposicions aparentment favorables només es pot optar per dues.

Dani Rodrik, professor d'Economia Política de Harvard, va publicar el 2000 un article on desenvolupava la idea que la integració econòmica internacional plantejava un trilema.

En síntesi opinava que no era possible en l'economia mundial aconseguir al mateix temps la democràcia, la sobirania nacional i la integració econòmica. Es podia arribar a combinar dos dels tres elements, però mai tots tres al mateix temps i en la seva plenitud.

Elisenda Paluzie, catedràtica del Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona, es feia ressò de les tesis de l'economista turc-estatunidenc en l'article titulat El trilema de Rodrick i els límits de la globalització (revista Eines, març de 2017).

La també presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), immersa en una crisi interna, comentava que, per Rodrick, «un sistema de sobiranies nacionals basat en els estats nació, una integració econòmica intensa i la democràcia política són incompatibles. Es poden tenir alhora dues d'aquestes coses, però no tres».

I continuava: «Dit d'una altra manera, podem tenir integració econòmica intensa a escala global i democràcia si optem per un sistema de federalisme global però sense sobiranies nacionals. O bé podem mantenir la sobirania nacional i la democràcia, però hem d'abandonar la integració econòmica. Finalment, podem mantenir l'estat nació i avançar en la integració, però renunciant a la democràcia».

Renoi! Aleshores, com es pot digerir la dèria d'una Catalunya independent que seria el paradigma de l'estat del benestar, de la democràcia plena i integrada en la Unió Europea?

En realitat es tracta d'una pretensió jactanciosa dels líders independentistes per enganyar els fidels seguidors i mantenir la flama d'una república il·lusòria.

Ho insinua la mateixa Paluzie quan, al final de l'exposició, es pregunta: «És realista pensar en governs multinacionals escollits en eleccions prenent decisions sobre pobles diversos? Hem d'avançar cap a un federalisme democràtic a la UE o hem de repensar la globalització, acceptar les seves limitacions i optar per un nou consens que retorni la sobirania als estats i sobretot als seus pobles?».

L'aposta de Rodrik consistia a avançar cap a un federalisme global. En canvi l'activista Paluzie, tot i admetre que la qüestió resta oberta, proclama que «Catalunya, un cop recuperada la sobirania pròpia d'un estat, (...) l'experiència de poble acostumat a compartir la sobirania, des de la llibertat quan no estàvem subjectes a la dominació espanyola (...), serà útil a aquesta Europa».

Quina visió més delirant de Catalunya!