Cartes

Xavier Serra Besalú Girona

Els militars espanyols m'han semblat, ben sovint, enormement ineptes. També quan vaig haver de fer d'oficial al País Basc durant un període dur d'assassinats d'ETA, mirant de protegir els altres i protegir-me a mi mateix d'una violència injustificable. Força militars (de diferents cossos) ja eren aleshores -i la cosa no ha canviat- força barroers, malcarats, egoistes, violents, i fins i tot limitats en el pensament estratègic i operatiu. Això és un fet.

Ara bé, els he de reconèixer que un dels seus principis m'ha servit tota la vida. És aquell que diu: «Orden y contraorden: ¡desorden!».

Doncs bé, en aquests temps incerts, les nostres autoritats, que -ho reconec- no ho tenen fàcil, l'haurien d'aplicar. Per exemple, en l'àmbit educatiu: certament les coses poden canviar, però als qui ens dediquem a educar no se'ns pot dir un dia una cosa, i l'endemà l'oposada. I menys si te n'assabentes no per instruccions o resolucions sinó per la premsa.

Ja saben, fem-ho millor que els militars, sisplau! No és pas gens difícil.

El «camí de ronda de Palamós»

Zeta Figa Sastregener LA BISBAL D'EMPORDÀ

Era de preveure que l'Ajuntament de Palamós tiraria pel dret amb el projecte del Parc Natur Urbà. Era de preveure que faria el mateix que va fer amb els mal anomenats «apartaments Cala S'Alguer». Ambdós projectes que deformen i artificialitzen un paratge únic, bellísim, incomparable i que ara queda destruït per sempre més.

No han servit de res ni reunions, assessoraments amb especialistes, recursos, manifestacions, recollida de signatures, al·legacions, cartes als diaris, articles, entrevistes, notícies a la premsa... Han fet el que han volgut. El que opini la societat civil els hi és igual; ells volen «urbanitzar» les pinedes i posar formigó on hi havia camins de terra.

Però no només han perdut la capacitat d'escolta a la ciutadania, sinó que s'han empenyat a seguir el camí de l'exhibicionisme i lluiment de recursos -com més gros, millor. Algú diria que es tracta d'un narcicisme desenfrenat, d'unes «ànsies» de deixar un llegat per les generacions posteriors potent... També podríem dir que es tracta de no veure quines són les necessitats reals i concretes de la població i del mateix paratge sobre el que s'hi intervé de manera tan agresiva.

Encara haurem de veure com fan un «mirador sota alzines» sense que hi hagi alzines al voltant i un «mirador escletxa» que partirà en dos parts la cala Pallarida de S'Alguer amb la pineda d'en Gori. I el pitjor és que encara es pensen que ho fan bé.

El que tindrem són un cúmul d'intervencions gens respectuoses amb la natura i totalment insostenibles. Pobres arbres, pobres arbustos, pobres pinedes... pobres de nosaltres que ens han imposat un parc temàtic, un jardí botànic i un espai escultòric, contra tot pronòstic d'emergència climàtica i de conservacionisme assenyat.

Estem patint una desgràcia irreparable.

Domènec Fita

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Domènec Fita, artista conegut sobretot com a escultor, però també expert en moltes altres tècniques artístiques, ens ha deixat.

És moment de recordar tot un llegat que tenim ben a prop i que ens permet de fer un passeig artístic per la seva obra. Un itinerari cultural amb obres seves per Catalunya i Andorra a llocs com Ordino amb l'Obelisc lluminós, Canillo amb el Monument a Carlemany, Cassà de la Selva amb «Rostres» al Parc Art, Salt amb «Humanitats» de la Biblioteca Iu Bohigas, Girona amb el «Crist jacent» de la Catedral, Vic amb «L'Abat Oliva», Barcelona amb «Els quatre evangelistes» de la Sagrada Família. I a partir d'aquí, tot un reguitzell de moltes més obres per aprofundir en el seu llegat artístic de segur que valorat cada cop més amb el pas del temps.